Dos rutes marceres marquen l'eixida de l'hivern i l'entrada de la primavera dels Tórtora-BTT. La primera, a la vila de Cabdet/Caudete --la que té el "corazón partio" entre una vocació valenciana i una realitat manchega--. Cabdet té un admirable nucli urbà, però un encara més admirable entorn natural. Si el paisatge és bo, el paisanatge és extraordinari: una colla de jóvens guies ens esperaven a les 8 del matí per ensenyar-nos el camí, animar-nos i fer-nos costat en els moments dificilets de la ruta. "Chapeau" per tots ells, caudetanos de collons...
La ruta, de quasi quarant quilòmetres, va tenir una primera part exigent, amb pujada constant, sendes trialeres prou ciclables i alguna petita dificultat, sense exagerar. La segona part, va ser un goig de davallada fins al poble. Li pegàrem la volta a la serra de Santa Bárbara, famosa per molins, o aerogeneradors, d'energia eòlica.
Bells paisatges, una breu incursió en el terme d'Almansa --cosa que ens estimulà per a fer algun dia Petrer-Almansa-- i algun que altre bac que provocà el somriure i la riallada foren la constant del magnífic dissabte que tancava l'hivern.
El vessant gastrònomic, fabulós: esmorzar de tota la penya en Picola; una invitació que reaferma l'enorme generositat de la bona gent de Caudete i, com ens vam quedar amb fam, viatge fins a Petrer per a engolir-nos un arròs, conill i caragols: la bestiesa d'un dia esplenderós!
L'altra eixida, ben coneguda pels Tórtora, va ser el primer dissabte primaveral. Cap al Xinorlet buscant l'asfalt dels camins agrícoles per allò d'evitar el fang provocat per la pluja de divendres. Bona ruteta per a rodar. Trencacames lleugerament exigent, sobretot fent-se a bon ritme.
Ja és primavera en... El Corte Inglés. És que sempre esteu pensant en lo mateix. En què? en lo mateix, home, en lo mateix. "Globeros del món, uniu-vos", ja ho deia el venerable barbut. O deia altra cosa? No sé...
