Des de l'hivern no hi havien publicat res. I és que, certament, van haver-hi poques eixides ressenyable. Moltes, sí, però ben poques per a "penjar fotos" i teclejar a l'ordinador paraules insensates.
És cert que al juliol muntàrem una que prometia, però, tot i que la férem amb molt bona companyia, va resultar ben frustrant: pocs "tórtores" de solera, una destinació frustrada i un bac notable. Per a oblidar o per a recordar... una miqueta!
Ara, en plena canícula estiuenca, s'imposava una eixida GASTRObike (molt de GASTRO, poc de bike, convé no enganyar al personal)
Férem fam -i set- un quants matiners ben guapos -ho dic pel maillot blau que acabàvem d'estrenar-. Volteta petrerina clàssica, de les admirables: Petrer-Cotxinets-Caprala-l'Avaiol-la Costa-Casa Castalla-Petrer. Això va ser el "bike"...
I després va vindre el GASTRO. Un entorn privilegiat prometia fortes impressions líquides, sòlides i gasoses. Allí aguardava el corsari...
Buscant caragols pel sostre del porxe: "fa olor a caragol"...
El gran arròs amb peix acompanyat de - agafeu-vos els budells - mullader per a esmorzar, sardines i escalivada o espencat (la lliçó de llengua és de franc) d'aperitiu, cervesa, cola, vi blanc, meló, polets per a xuplar, gintònics i, inclús...
Després d'esta no sabem si ens recordarem de pedalar. L'estiu canicular imposa la seues regles als "globeros". La cosa és inevitable: visca el GASTRObike i la mare de qui el va inventar!
