UNA SEGONA MARIOLADA DE MÀGIA DEDICADA AL POETA ALCOIÀ JOAN VALLS (1917-1989) EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

 La màgica Mariola ens torna a cridar en una nova primavera. El majestuós Montacabrer convoca els Tórtora.

En l'ANY DE JOAN VALLS (Alcoi, 1917-1989), autor de La cançó de Mariola (1947), BTT-TÓRTORA li dedica l'entrada.

  
De la Mariola vénen
aquestes cançons i al vent
vaguen cabdellant la viva
corranda dels ocellets. 

Espais sagrats com l'ermita de Santa Bàrbara --deesa de trons, llampecs i tempestes-- ens protegix en aquest viatge de guerrers de les dos rodes: guerrers que al seu poble són fidels...

 Sóc un nét de Salomó
que mormola psalms fidels
a la terra que m'ofrena
gris d'humilitat en Déu.

 I comença la festa fotogràfica!

 Quin fervor de serra amunt
s'encabrita en ma esperança!

 Travessem per camins plàcids i amables de la serra mare, tota a floretes... i a pins, i a carrasques... i a fonts: la Mariola de les mil aigües!

 L'aigua, la serra i el cel.
Quina trinitat complida!

 La immensa llum del cimal
en la petita corol·la
d'una flor. Ja tot l'etern
en l'efimer concorda.

 I la borratxera fotogràfica es fa "megabits" en la Cava Arquejada, d'Agrés: la icona tel·lúrica de la Mariola que viu en secular nuviatge amb el Cavaller Montcabrer.

 Mariola és un matern
encís d'eterna fragància.
amb ella s'oblida el pes 
de la gran cadena humana.

 I amunt, sempre amunt: a saludar els paisatges del Montcabrer, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la marinera Safor, els pantans a vessar d'aigua...

 Amb la brisa muntanyenca,
que m'embauma el cor de pau

 "Once Upon a Time" un trenet que es deia el "Xitxarra" i recorria paisatges màgics de Iecla a Gandia. Sa mare, la bella Mariola, el protegia de monstres i fantasmes...

 Pels cingles de la Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta, la sàlvia,
l'espígol..