EL CABEÇO DE LA SAL PINOSER AMB FINAL GASTROBIKE

Un dies abans l'oratge havia generar dubtes: podríem fer el Cabeço de la Sal? plourà? no plourà? A les 8 del matí ens plantàrem hòmens, bicis i cotxes a l'Esplanada. Les oportunes discussions i, com sempre, s'imposà la insensatesa més absoluta: qui diu que un biker dels Tórtora ha de ser sensat?

Carreguem les bicis i fem cap a l'Algaiat romaner. Allí, enmig d'un clar ambient de pluja, arranquem sense pensar-ho ni un segon. No cau ni una goteta. El matí és espectacular per fer MTB.

                                        

Arribem, travessant l'Alguenya, al peu del simpàtic Cabeçó de la Sal (950 mts. arrancant des de 600 mts. en 5 Km d'ascens comodíssim, o no?).

La sal apareix on menys t'ho esperes

 Ànims i cap amunt: fet el cim i tenim una caiguda absurda sense conseqüències greus. Des de l'entelat paisatge que s'hi veu endevinem les terres del Carxe murcià i el Vinalopó sud-occidental. És un bon moment per practir l'eruditisme de butxaca sobre el genial fenomen ecològic que ens acull: una muntanya de sal coberta d'argila i poblada de matolls resistents i pins enans; una autèntica mina de sal que aporta mitjançant un saloducte o salmorraducte el 75% d'aquest producte que produeix Torrevella.

 Els núvols festegen les muntanyes i els seus efluvis amorosos acabaran esguitant-nos de pluja...

Fetes les fotos de rigor obligatòries, baixem per les imponents rampes del costat que pega al Pinós. Busquem desesperadament l'esmorzar: la fam "apreta".

I enmig de l'esmorzar apareix la temuda pluja. Temuda? que va! Agafem de nou les bicicletes i a bon ritme ens encarem cap les Encebres, les Cases del Senyor, la Romana i, de nou, l'Algaiat, on arribem per la Boquera. Allí ens espera...

 ...la paella: un extraordinari arròs amb conill i caragols que contribuix a mantenir ben alt el nivell gastrobike que tenim els BTT-Tórtora.

Ben pleneta i vistosa

Buida, amb algun lamentable osset

 A Petrer estrenàvem cartell de festes de Sant Bonifaci en honor a Sant Josep (pels bunyols de colorets que emmarquen el moro), tot i que els moderns diuen que són dònuts. I els més moderns li'n diuen art.

Nosaltres feliços i contents al peu del vèrtex geodèsic del Cabeço de la Sal pinoser.

MOUNTAINBIKE I GASTROBIKE: DE LA CABRERA A L'OLLETA

 Si existix la tempesta perfecta, també existix la ruta bike perfecta. Eixa va ser la del primer dissabte març: ruta inèdita, a pesar de ser per una zona molt coneguda, i dinar de luxe --gastrobike d'alt estànding--.

 La ruta ens va permetre voltar tota la serra de Cabrera, amb les seues espectaculars penyes, i l'exercici de gastrobike per retrobar-nos amb un dels sabors més increïbles de la nostra cultura alimentícia: l'olleta blanca o de carn.

Un bon esforç d'ascens ens va permetre coronar el coll de Cabrera, no sense dificultats de regalladors i arena pel camí.

Els esforçats ciclistes arriben i arriben...

Celebració blava: sobren forces!

Celebració roja: també li'n sobren!

El grup baixa amb intensitat, remunta encara algunes rampes de terra exigents, planeja en temps de rècord cap a Santa Eulàlia i per la senda del Tub cap a Saix i Petrer: on espera un plàcid i solejat esmorzaret que obrirà el camí cap als plaers del pecat de gola...

 ...al cuartelillo dels Bravos!

Preparatius per a la picadeta prèvia

El Mestre de Cuina concentrat en el seu Art

 L'olla que fa xup, xup i que desprén una oloreta tan agradable com evocadora i apetitosa. Un menjar així no pot ser pecat, és un miracle.

 Mentre uns conversen animàdament...

 ...el mestre controla tots els petits detalls.

 Picadeta i...

 GLORIÓS DINAR D'OLLETA BLANCA!

No va faltar tampoc el Moro Mussa

BTT TÓRTORA: ELS "CABREROS"