dimarts, 17 d’abril del 2018

PER TERRES MANXEGUES: BALAZOTE-SANTUARIO DE NUESTRA SEÑORA DE CORTES, EN ALCARAZ

 En sis hores férem Balazote-Santuario de la Virgen de Cortes-Balazote per la via verde que unix Albacete i Alcaraz. Passàrem de la interminable planura de la Manxa albacetenya al conjunt muntanyenc de la Sierra d'Alcaraz en una memorable jornada.
 La proposta va nàixer unes setmanes abans d'un "Tórtora" que ja l'havia feta. Ens associàrem als "Jarra y Pedal" (i electricitat) i el matí del gloriós 14 d'abril ens encaminàrem amb cotxes i furgonetes a Balazote. Des d'allí en un fresc, quasi fred, matí primaveral encetàrem la ruta els huit bikers.
 La via verda habilitada sobre el traçat d'un somiat recorregut ferroviari que mai no va arribar a existir (Albacete-Baeza) ens va oferir una ruta tan divertida com de suau i continuat esforç.

 https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/ruta-de-don-quijote-balazote-a-alcaraz-21837332
 

 Ponts, tunels il·luminats, paisatges agrícoles, plantacions xoperes, zones agrestes on abunda la carrasca, les espectaculars sabines i alguns pins... ens acompanyaren en la simètrica anada i tornada.
 Fins i tot les negres gralles i una majestuosa àguila reial s'incorporaren a la ruta.

 L'antic camí traçat amb intencions ferroviàries va picar cap amunt des de bon començament. La mitjana de velocitat es movia entre els 18 i el 20 Km/h.


 Els nostres cossos, entre la mantinada i l'esforç continuat, ben prompte van demandar un esmorzaret en ruta. La parada va servir per comprovar que la via estava ben concorreguda.

 Les poblacions manxegues se succeien en la llunyania --El Jardín, Villaverde, Los Chospes, El Cubillo, Robledo, El Horcajo...--, el rosari d'abaixadors (o "apeaderos") parlava d'una significativa població dispersa per la zona en els temps en què es planificà el frustrat ferrocarril manxegoandalús.
 Quan la ruta encetà el sua descens ja endevinaven el final: font, tunels, mirador espectacular, amb neu en les muntanyes i...


 ...cap amunt, cap al "Santurio de Nuestra Señora de Cortes", prop d'Alcaraz.
 Pujada acompanyats de "Via Crucis" i l'obligado visita "piadosa" a l'església que contenia un petit però bonic retaule barroc i molts escolanets --"moneguillos"-- amb vidriola.




 Sant Vicent Ferrer, el manifasser dels miracles, les llengües i la política --el nostre-- també estava per allí. Segur que hi va predicar en alguna ocasió.

 La llegenda i l'aigua pura i cristal·lina que em va servir per a omplir el bidó de tornada.




 I com anàrem, tornàrem: primer picant cap amunt i ben prompte en suau baixadeta que ens va permetre vore en moltes ocasions els 35 Km.
 Les cames pesaven, les energies biològiques --i elèctriques-- s'acabaven i els quilòmetres cada vegada estaven més prop del centenar. Els comptadors es pararen si fa no fa en 98 Km. La jornada, espectacular.

 Un dinaret sua i saludable, propi de les generoses terres manxegues i...
 a pensar en la pròxima i, per què no?, en el retorn a esta ruta un pèl exigent però ben compensada i amb atractius valorables. 
Els Tortora + Jarra y Pedal seguim acumulant quilòmetres de diversió i bon rotllo junts.