dissabte, 11 de desembre del 2010

A SANT PASQUAL PEL RACÓ DEL XOLÍ

Pareix inevitable, enguany els tortoreros tenim el cos pelegrí. Alguns estigueren al Camí de Sant Jaume; fa poc férem Caravaca de la Creu, i hui, dissabte 11 de desembre, hem fet Sant Pasqual Bailon, a Orito. Ens commou la cicloreligiositat!

Des de Petrer cap a l'Almadrava, puja que te puja; d'allí a la Venteteta, seguim pujant; i ja cap al racó del Xoli i el Palomaret, on enllacem amb la via verda de l'antic traçat ferroviari Alacant- Alcoi.




Per la via verda a buscar Agost, i eixint d'Agost cap a Novelda, trenquem a l'esquerra per arribar planejant a Orito.
Fem un mosset al llogaret montfortí i encarem la curta i dura pujada. En no res fem el cim. Bona vista comarcal, visita respectuosa al sant i cap avall.


En bona rodada cap a Montfort, i d'allí a Novelda. Pel riu, a buscar la Jau eldera i per la casa Cortés al polígon de Salinetes, on ens espera una bona cervesa. Magnífic dia tardoral per a una eixida prou completa. Mel!



EL MÍTIC CARXE I EL BON ARRÒS DEL PINÓS

Aprofitant el festiu --la Imma-- vam fer cap a Raspai, és a dir, la Múrcia que parla valencià, per ascendir a la serra del Carxe (1370 mts.) L'anada va ser plàcida: Monòver, costera de Reig, pla Manyar, Úbeda --el cuco--, Lel, Paredón i Raspai.



Ja a Raspai, començàrem l'ascens del mític mont jumellà i vingueren els problemes: llarga distància, camí de terra i cadena partida. Dos tortoreros abandonen. Els altres dos que resten, heroicament, coronen el cim: bé.

Els gran escaladors arriben al Pinós cansats. Els altres dos, retirats, s'han fet un mànec de veure "alhambres". Les coses són així, què anem a fer-li!
Després, amb les dones i tot, ens vam pegar un bon dinarot a un reputat restaurant pinosenc. Dia perfecte.







dissabte, 4 de desembre del 2010

AMNB ZERO GRAUS: A SALINES PER LA CASA GARRINXO

Zero graus marcava el termòmetre digital. Allí estàvem els quatre --el fred deixa molta gent al llit (i és que açò és per a hòmens)-- disposats a fer-la guapa. Decissió: A Salines pel collao de Vitoriano, el Fondonet i la casa Garrinxo. En poc més de dos hores, i amb sol i temperatures baixes, arribem a Salines disfrutant d'un paisatge ben bonic, especialment l'últim tram, de la casa Garrinxo a la llacuna salinera.


L'esmorzar suau, com si foren barretes energètiques i isostar. Però què vos penseu vosaltres? que no som esportistes de vida sana?





Després, satisfets pel camí rodat, el gel trencat i la dieta frugal, hem tornat, no sense esforç, per les cases de Camara. Final feliç.

Dissabte que ve, ja sabeu --amb fred o sense-- a les 08:30 a l'Esplanada, i d'allí cap Orito, au!