Feia quasi SET ANYS! que no feiem la "JUMILLANA"
Com passa el temps!
Enguany tocava i a més a més... gastronòmicament renovada. Una cosa --allà va la paraulota, ENOGASTROBIKE... Ja, ja voreu!
Punt d'encontre especial: on "es mulla el xurro" amb tota seguretat...
Els ametlers del Guirnei de Petrer ens diuen adéu posadets de flors i advertint-nos que ens n'esperava una bona: temperatura primaverenca però un ventet colloner que...
Fins al cuco (un cuco no és ni un animal ni un BAR, és una bella cabana de pedra seca, "entendido?") d'Ubeda la cosa van anar molt bé: Saix-llacuna de Salines-coll d'Azorín o Salines-Fondonet-últimes partides de Monòver i Ubeda, del Pinós.
I encarem cap a la carretereta rural que faldeja el Carxe pel nord. No sabíem la que ens esperava...
El vent havia decidit que no arribàrem a Jumella, ens frenava inclús baixant costeres. Però la tossudesa d'un Tórtora per arrear-se un bon arròs amb conill i caragols és imparable. Som els herois del gastrobike!
I aribàrem, d'una o altra manera, però arribàrem...
Tots, no en va faltar ni un...
...ens muntàrem la grna farra ENOGASTROBIKE: vins de la REPÚBLICA DEL MONASTRELL --això de la D. O. ho deixem per als buròcrates--, picadetes ben triades i el GRAN ARRÒS.
Converses diverses, riallades, molletes de pa, "servilletades", culleretes al cap, colpets (altrament dit "xupitos" i "organisasión, organisasión" allargaren la vesprada.
Un detall: un restaurant que era tot un homenatge al vi on no es va vore ni una sola botella de vi. Aixetes per a servir-nos copes i copes i estes magnífiques fotos vuitcentistes del nostre estimat Alacant (milers de botes preparades per a viatjar a França, quins temps!). Un detallet, en la foto superior, al fons, la Serra Grossa, punt culminant de la nostra Petrer-l'Albufereta. Els Tórtora som universals: de Jumella a Alacant!
Quin rotllo vos he clavat, eh! M'he quedat més ample que llarg!
