Dissabte 30 d'abril sonaven els telèfons a les 07:30 h. "Bon dia, està xispejant, què fem?"... "Eixim, ja vorem què passa". A les 08:10 h. quatre tortoreros feien des de l'Esplanada cap a Monòver --queien gotetes-- per l'asfalt. Creuarem la ciutat azoriniana i cap al collao de Vitoriano. La pluja no emprenyava, però...
... del collao a Salines el reixiuet incial es va convertir en ploguda considerable i la banayada va ser inevitable.
Amb bona marxeta arribàrem al parc de Salines i, malgrat la humitat, vam poder comprovar que hi havia molts ciclistes que havien pres la mateixa decisió que nosaltres, plantar-li cara a la pluja i eixir a rodar (i a esmorzar!)
Un platet senzill, cervesa, ensalada, vi i casera, café i "cantueso", obsequi de la "Penya" homònima --Gràcies!!-- van fer redó el matí. Després, protegits per un suau reixiuet, vam tirar cap a Petrer , on, com es pot comprovar, no deixàrem de fer-nos una cerveseta amb bon ambient. Convenia anar calfant motors, al dia següent havia sarau: Banderes! Però eixa ja és una altra història.
A pesar de no ser un temps molt apte per a les eixides, els BTT-Tórtora s'han fet un lloguet enmig de la primera quinzena festera de Moros i Cristians de Petrer i han recorregut algunes rutes primaverals tan conegudes com atractives, en esta magnífica primavera.
Un bon dia pujàrem a Catí, on visitàrem, en un acte quasi litúrgic, el castanyer d'Índies en flor: el verd de les fulles contrastat amb el blanc de les inflorescència còniques, l'ombra que projectava i el brunzir dels milers d'abelles que el sovintegen cercant el nèctar, ens plenaren d'energia positiva.
Biar, pel camí dels Valencians, va ser altra de les rutes amables:un camí arenós farcit de sembrats verds, un port suau i competit, un bon esmorzar i un regrés a bon ritme, rematat amb la visita a Transilvània, arredoniren la festa.
Finalment, la diada de Sant Bonifaci, mentre que els fester de Petrer es preparaven per a l'Entrada Crisitiana, tres tortoreros férem cap a Caprala en un matí magnífic. La volteta es prolongà fin a la casa del pastor de la Casa de Castalla. El remat: un bon esmorzar al cuartelillo dels Bravos.
