BTT-Tórtora de Petrer: de novembre 2013

La vam pensar en octubre i la vam fer en novembre. Dia D (9-N) / Hora H (06:30) : Tothom a la xurreria Mónaco. Dos cotxes, un furgó bicicletero, equipatges i deu tios (o una cosa així). Xurrets, cafetots, tallats, cafenllets i, vinga, cap a Riópar.

Recollida de claus de les cabanes de pedra entre el Laminador i Lugar Nuevo; descàrrega d’equipatges i cabres i cap al poble, a l’hostal Los Bronces, a trobar-nos amb el jove, expert, diabòlicament tècnic i escrupolosament educat guia: Pablo Sáez, el nostre home a Riopar.

En l’horitzó les impressionants penyes de los Picos del Oso. Comencen les suaus costeres que, a poc a poc es van fent més exigents: asfalt, terra i panoràmiques comarcals que compensen l’esforç.

Vénen les sendes. Topetem amb un prodigi de la natura: el Pino Gordo del Toril (quasi 5 mts. de circumferència): hem rodat faldejant els Picos del Oso. Per cert, açò de Toril, m’explica un amic ple de saviesa, està emparentat amb “turó” (puig, cim de muntanya) i amb Toro, la ciutat, que vol dir el mateix, i no amb els bous.

La baixada és espectacular, però no està feta per a nosaltres: l’edat no perdona. Molt de caminar, molt d’entropessar, algun bac gloriós —massa gloriós—, punxades... Finalment arribem al poble amb la sensació d’haver disfrutat, però també d’haver patit... por. Pablo, el guia, s’ha portat de 10.

La vesprada s’encara amb placidesa: un bon dinar, turisme cultural (Reales Fábricas de San Juan de Alcaraz), turisme esportiu (veiem un escandalós 5-1 del R. Madrid a una irreconeixible R. Societat) i turisme mèdic (visitem l’ambulatori del poble per sanar les nostres nafres). Cau la nit, arriba el suau fred, sopem, fem dòminos i al cau, a fer no-non. Demà ens espera una nova aventura.

Un delicat grèvol (acebo, en castellà) a la porta del restaurant

Diumenge. Dia esplèndid. Esmorzem per agafar forces i planifiquem amb Pablo: el Nacimiento de Rio Mundo (los Chorros) i alguna coseta més. Tot, però, per camins i sendes espectaculars i menys exigents que les de dissabte. Fem una ruta fluvial, amb fang, rierols, vaques, horts i sendes precioses; recorden en algun moment el Camí de Sant Jaume. Arribem a Los Chorros i aprofitem el magnífic paisatge per fer-nos moltes, moltes fotos.

Tornem per sendes a Riópar i d’allí per una pista forestal ens encaminem en suau pujada al campament de San Juan: una esplanada d’acampada espectacular amb unes cabanyes molt acollidores. De nou sendegem en una trepidant baixada que ens retorna a Riópar. Ens despedim del nostre magnífic guia i diem adéu als extraordinaris paratges que ens han tingut extasiats durant dos dies: grans records per als Jarra y Pedal i els BTT-Tórtora!