LA TOBARREÑA: "Polvo, sudor y hierro-, el Cid cabalga"

Polvo, sudor y Hierro-, el Cid cabalga

Antonio Machado

Aire, mocs, alumini (o carboni)-, la Tórtora vola

Un descerebrao

 

Un bon dia, els Tórtora, des del castell de Jumilla, vam vore una carretera local: "on va?", "a Tobarra, 40 km.", "pos a Tobarra anirem des de Petrer". Comença la TOBARREÑA!

 

 Abans vam haver de preparar-nos: voltes del Sit, gatxamigues salineres... Entrenament del cos i de l'ànima.

  Per fi  va arribar el dissabte: encara de nit férem el primers quilòmetres cap a Monòver i pel pla Manyar tiràrem a buscar la carretereta local que faldeja pel nord la serra del Carxe. Allí vam parar a esmorzar. Era territori amic, conegut. Havíem recorregut poca distància.

 

Per fi vam arribar a Jumilla. Ens vam fer la inevitable foto en la rotonda de l'entrada, creuàrem l'antiga ciutat espartera, i hui prestigiosa capital vinatera, per buscar la carretera local que ens duria a Tobarra.

 Van començar els quilòmetres més durs del dia: per territori comanxe, un paisatge més lleig que un pecat, picant cap amunt sense parar i un vent que emprenyava sense compassió. Així fins a Albatana.

 I allí, a Albatana, van venir les baixes. Ja n'havíem tingut dos. Ara se'n sumaven altres dos, tot i que un "tórtora" tornava a reincorporar-se per fer l'últim tram: Albatana-Tobarra passant per Cordovilla.

 La ruta es va suavitzar una miqueta i xino xano, amb prou de cansanci acumulat, arribàrem al "poblachón manchego": la terra dels tambors de Setmana Santa. Allí, al costat del monument al "tamborers", ens vam fer la foto: els cinc que cobrírem el 105 Km. i l'afegit d'última hora. 

En fi, hem fet Tobarra, la plana --els collons--, més de 700 mts. d'ascens acumulats.

 Una bona dutxa, un bona picadeta rica en colesterol manxec, brindis, cervesa, vi i gaspatxos de la terra acabaren amb el cansanci i ens permeteren celebrar la llarga ruta ciclista que uneix el Vinalopó Mitjà i el Campo Tobarreño de les terres manxegues.

 Alegres, feliços i --per què no dir-ho?-- una miqueta cansats...

CERCANT NOVES RUTES PER LA MARIOLA I PRACTICANT LA CICLOGASTRONOMIA

  Mentre un esforçat BTT-Tórtora busca noves rutes per l'exigent Mariola...

 Pujant dures costeres...

 Baixant-ne de ben trialeres...

 Fotent-se algun que altre bac...

 I, això sí, amb un guia excepcional.

 Altres es munten una, com ho diria? Prou distinta...

 

 UNA RUTA DE TOTA LA VIDA PERÒ CICLOGASTRONÒMICA:

 

 “El martes pasado (9 d’Octubre, día de la Comunitat) hicimos una salida reglamentaria [..]esta vez sí caímos en la cuenta de llamar al restaurante La Rana de Salinas para encargar una gachamiga, puesto que la ruta que se planteó no fue excesivamente rocosa, sino, más bien, rodadora […]. Una vez más hicimos honor a la filosofía de los Tortora: “Compensar la pérdida de calorías e hidratación sobre la bici mediante la ingesta de suficiente alimento, propio de la dieta mediterránea, líquidos ligeramente espirituosos, cafetito y herbero medicinal.” Como siempre, nos ganamos el almuerzo y pasamos un buen rato entre amigos. Te adjunto los detalles técnicos de la salida. Hice fotos de los alimentos mediterráneos de los que dimos cuenta y con el jaleo y las risas me olvide de hacer alguna de nosotros. Si incluyes algo de esto en el blog pones una foto de “relleno” que nadie se dará cuenta, seguro.”

Quin morro! Aquí teniu les “fotos de relleno”: l’eucaliptus centenari de ca La Rana i una explicació gràfica de l’evolució cap al l’homo torturus…

LA "PROVA DE L'ÀNGEL" D'UNA ALTEA-TÀRBENA

 Un BTT Tórtora va volar a fer la "prova de l'Àngel" de l'ascens  fins a la mítica vila de Tàrbena: descendents de mallorquins al cor de la Marina. Article salat, sobrassada i un indret morisc impossible abocat a un barranc mediterrani.

Un dia esplendorós. Des d'Altea, amb un bon guia, encetem la primera part d'ascens, suau: carreteretes agrícoles fins trobar-nos amb la local que des d'Altea la Vella ens acosta a Callosa d'En Sarrià.

Baixada al riu i inici de l'ascens exigent, però poc agressiu. Bolulla primer i, ara sí, cap a Tàrbena sense treva.

 Un xino-xano cap amunt, fet amablement i sense presses -gaudint d'un oratge privilegiat- ens deixa en el mirador que ja anuncia la immediatesa del bell poble. Una arribada en suau pendent.

Una vegada allà, les fotos inevitables per "immortalitzar la gesta" i un esmorzaret suau per facilitar la tornada en agradable i solejada baixada.