LA VOLTA A LA SERRA DEL SIT PEL RACÓ XOLI I LA VIA VERDA

UN PRIMER PLA DE MIG CARETO DE QUI S'HA MUNTAT EL BLOG










ESMORZANT PROP DE LES VINYES NOVELDERES I AL PUNT D'ENCETAR LA PUJADA DEL COL·LEGIALS









AL PONT DEL VIDRE (baix esquerra) I AL RACÓ DEL XOLI (baix dreta)

































DIVERSE IMATGES QUE ENS MOSTEN L'ALMADRAVA, L'EIXIDA DEL SOL I EL CAMÍ DE LES VENTETES











AL PONT DEL VIDRE, ES POT VEURE EL TUNEL DE L'ANTIC TRAJECTE FERROVIARI ALCOI-ALACANT

La tardor avança i els tortoreros també. Hui hem fet la volta a la serra del Sit. Quasi 40 Km eixint des de l'Esplanada i pujant la costera de l'Almadrava en fred --buf!-- i seguint per les Ventetes veient una magnífica eixida de sol, baixant al Racó del Xolí --en llengua bolonita "Rincón Bello"--, fent un descens espèctacular al Palomaret, continuant per l'antiga via del tren Alcoi-Alacant (hui, via verda), parant al pont del Vidre --amb un vent de collons-- per fer-nos la foto, resseguint camins i camins rural per acabar --no en sabem més-- fent un ratet de carretera Agost-Novelda, esmorzant a peu de Col·legials i pujant-los com hem pogut, és a dir, cagant hòsties, per, finalment, deixar-nos caure per la Lloma Badà fins a la casa Cortés i per allí, despesperats, a buscar la sempre agradable cervesa de la Petanca de Petrer. I fent-nos-la tots, sense baixes (esteu fets uns hòmens, tortoreros!), parlar de tot i mirar-ho tot i totes. Dins de set dies tenim una cita: l'Esplanada. No falleu, que vos conec.

A SALINES ENTRE LES CANYADES I CAMARA

Una nova setmana els BTT-Tórtora ens hem posat en ruta. Hui hem sigut mitja dotzena --el que fa sis s'ha incorporat a mitjan camí perquè se l'havien pegat els llençols. Abans, però, vos presentaré les atlètiques cames del nou fitxatge. Al final, tot el cos de l'atleta.
A punta de dia hem fet camí cap a Salines pel polígon Campo Alto d'Elda. Ermita de la Mare de Déu dels Dolors, l'AVEducte ha quedat a l'esquerra i hem agafat la rambla entre Camara i les Canyades. Fang i bassals.



Després de la pujadeta ens hem trobat amb la blanura i hem fet un feliç descens cap a la llacuna de Salines on persistia la boira. Enmig de la humita, i quasi endevinant el camí, hem rodejat la llacuna per acabar entrant a la població de Salines per un polígon industrial.
Al xiringuito del parc hem esmorzat esplèndidament tot comentant certes protuberàncies del paisatge humà: tot ajuda a recuperar la forma. La cosa s'ha posat lletja quan havíem de tornar a pujar en la bicicleta --buff!--, cap dels presents es trobava il·lusionat. Algú ha dit la insolent barbaritat de cridar un "coche escoba". D'això res: els tortorets som globeros però tenim honor ciclista.

La tornada ens ha deixat com a regal la caiguda d'un compi. Al començament de la ruta un impresentable ha estat al punt d'atropellar-lo i, només iniciar el retorn, ha sigut ell qui s'ha tragat un regallador. Tot ha quedat en un sustet: repeladura de colze, matadures per tot el cos i poc més. Res que no s'apanye amb bona i molta cervesa, una dutxa, una aspirina i una bona i agradable conversació amb la futura incorporació al grup. Al dissabte que ve la coneixereu. Ara vos deixe amb la foto de tan atlètica biker...



LA SETMANA QUE VE LA PODREU CONÉIXER I SALUDAR A L'ESPLANADA. VOS MATXACARÀ A TOTS. JA SABEU, COM SEMPRE, A LES HUIT.

UNA PETRER-LAS VIRTUDES PER A NO OBLIDAR

L'eixida de dissabte 10 d'octubre ha comptat amb pocs contingents. El llarguíssim cap de setmana festiu i alguna "juerga" intempestiva han estat els culpables. Decidim fer-la plana i llarga i tirem cap a Las Virtudes de Villena: les Pedreres, el camí del valencians i la finca de la Torre (en esta primer etapa ens acompanya una notable boira que dóna encant al paisatge).

Després, en prolongada baixada, arribem a Santa Eulàlia i pel camí del canal arribem després de travessar per davall del ferroducte-AVE al camí de la Salinera de Villena.

Des d'allí prenem la via verda que, una vegada abandonada, ja ens permet entrar per asfalt a Las Virtudes. Saludem el parc i les instal·lacions i sense parar --havia força i "nivell" entre els tortoreros este matí-- ens tornem pel mateix camí que hem fet fa una estona.

Tornem a aparéixer per Sant Eulàlia (un senyor amb una minúscula paradeta esta venent "souvenirs" de la sèrie de dubtosa qualitat "L'Alqueria Blanca" de CampsANAL 9). Des d'allí busquem, amb sorollet de panxa per la fam, el Plano i, sobretot, el quiosc, on fan uns extraordinàris "bocates" i servixen un cervesa ben fresqueta.

Conversació, rialles i una altra volta a les cabres per tornar a casa: Saix, via de servei de l'autovia, altra volta les Pedreres i per la costereta de Santa Bàrbara al tumultuós Petrer comercial de la font de la Bassa el Moro. Totes les coses bones acaben. Què passarà al dissabte que ve? Ja vorem. Segur que a les huit, a l'Esplananda, els globeros impenitents de BTT-TÓRTORA estaran allí per morir pedalant, rient i esmorzant. Bon colp de pedal, bikers de la terra!

A LES SALINES DE VILLENA

ESMORZAR AMB BONA CERVESA I XUPITOS ÉS MARCA DE LA CASA "TÓRTORA"

EL COTO EL MANCO DE LA CASA CASTALLA

L'eixida de hui ha sigut perfecta. Un paisatge preciós millorat per les pluges --ens espera una primavera d'hivern magnífica--, una exigència d'esforç ben distribuïda, bona quantitat de camins de terra i, dissortadament, un grup de tortoreros reduït però bo. Només sis. Comencen els actes de covardia? Ja vorem.

La ruta, ben senzilla: Sta. Bàrbara, rambla i arenal de l'Almorxó, casa Marcos, pujada exigent al caseriu de Caprala, naixement d'aigua, altra pujada per passar a l'Avaiol, més pujades per arribar a l'alberg de la Dipu --fang, xarcos--, casa de Villaplana (camí exigent), cruïlla l'Avaiol-Càrdenes-Puça-la Costa, camí de la costa buscant la casa del Bubo --pujada exigent-- i des d'allí en baixadeta i planejant

al Coto del Manco. Després la baixada. Algú quasi es cau més d'una volta, algú es trencava el cul veent les maniobres que feia per a no caure, al final no ha passat res... Passada la Casa Castalla, terrorífica baixada per l'asfalta Petrer (Puça, barranc Fort, Pepiosa, Barxell i Bassa del Moro).

A la gasolinera hem parat a netejar les "cabres": bona falta li feien, anaven fins al pirri de fang. Després gloriosa conillada a la petanca: un esmorzar lleuger, vaja.

Alguna que altra visita d'admiradors i dessertors...

Bon rotllo i catxondeo; xupitos i dòmino...

I un passe de models de maillots a vore qui de tots ens agradava més per la futura esponsorització. El passe se l'han perdut alguns per anar-se'n prompte. La setmana que ve l'explicarem a l'Esplanda.

I recordeu-vos sempre de la tórtora, la mascota que ens dona nom. "P... no te la comas que te conozco".

Fins a la setmana que ve. Xe, sigueu moderadament feliços.

NOVES IMATGES DE LA VOLTA PETRER XINORLET DEL 25 DE SETEMBRE DE 2009

Una volteta tan divertida i xunga com la del Xinorlet ben bé es mereixia un reportatge gràfic que deixara fora de dubte que els "tortoreros" --o tortorets?-- som uns globleros insuperables. Vos han agradat? Au!