EN LA PRIMAVERA D'HIVERN, LA III "VINALOPÓ & GASPATXOS"

 Tercer any de la clàssica "Vinalopó & Gaspatxos". Alguna novetat: eixida des del mateix poliesportiu de Castalla, torotorero que va canviar rodes per botes (Petrer-Castalla, a peu), alguns ciclistes que estrenaven la ruta i una agradable incorporació d'última hora al dinar.

 El barranc del Llop, zona ombria i humida, ens porta en exigent ascens, sobretot l'última tram amb cantals de consideració, a un mas ben solejat que ja està al costat de la carretera d'Alcoi-Banyeres.

 Per eixa carretera, en trepidant i còmode descens, entrem al naixement del Vinalopó on, després de trobar-nos amb les restes arquitectòniques de la fàbrica de paper...

 ...baixem al llit del riu i drisfrutem: un paisatge de primavera d'hivern, o tardor, esplèndid.

 A la vora del riu, envoltats del magnífic entorn tardoral i acariciats per un solet impagable, sense miqueta d'aire, fem l'esmorzar d'urgència --cosa poc comú en els tórtores-- en animada conversa i imparable sessió fotogràfica.

 Ací teniu un bell poema de tardor, otoño, del nostre enorme andalús de Castella:

 

AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO

 

Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.

 Una altra volta damunt les cabres i cap a Biar per la serra d'este mateix nom. Deixem Banyeres a la nostra dreta. Només en un moment de la ruta veiem el seu imponent castell per un colladet.

 Biar: castell, costera i santuari: des d'allí al port i, en descens, primer, i planejada després, cap a Castalla...

 Toca dutxa, dinar, beure i riure...

 I com que es vesprada futbolera --Barça - R. Madrid-- rematem la festa amb whiskys, gins tònis i ensaimades de crema i nata al cuartelillo del Bravos, de Petrer: cantant i plorant gols, segons les passions/aficions de cada un.

Au, a pensar-ne amb una altra: exigent, bonica i gastrobike.  
Tórtora, for ever!

EL COTO EL MANCO DE LA CASA CASTALLA

L'eixida de hui ha sigut perfecta. Un paisatge preciós millorat per les pluges --ens espera una primavera d'hivern magnífica--, una exigència d'esforç ben distribuïda, bona quantitat de camins de terra i, dissortadament, un grup de tortoreros reduït però bo. Només sis. Comencen els actes de covardia? Ja vorem.

La ruta, ben senzilla: Sta. Bàrbara, rambla i arenal de l'Almorxó, casa Marcos, pujada exigent al caseriu de Caprala, naixement d'aigua, altra pujada per passar a l'Avaiol, més pujades per arribar a l'alberg de la Dipu --fang, xarcos--, casa de Villaplana (camí exigent), cruïlla l'Avaiol-Càrdenes-Puça-la Costa, camí de la costa buscant la casa del Bubo --pujada exigent-- i des d'allí en baixadeta i planejant

al Coto del Manco. Després la baixada. Algú quasi es cau més d'una volta, algú es trencava el cul veent les maniobres que feia per a no caure, al final no ha passat res... Passada la Casa Castalla, terrorífica baixada per l'asfalta Petrer (Puça, barranc Fort, Pepiosa, Barxell i Bassa del Moro).

A la gasolinera hem parat a netejar les "cabres": bona falta li feien, anaven fins al pirri de fang. Després gloriosa conillada a la petanca: un esmorzar lleuger, vaja.

Alguna que altra visita d'admiradors i dessertors...

Bon rotllo i catxondeo; xupitos i dòmino...

I un passe de models de maillots a vore qui de tots ens agradava més per la futura esponsorització. El passe se l'han perdut alguns per anar-se'n prompte. La setmana que ve l'explicarem a l'Esplanda.

I recordeu-vos sempre de la tórtora, la mascota que ens dona nom. "P... no te la comas que te conozco".

Fins a la setmana que ve. Xe, sigueu moderadament feliços.