dimecres, 26 de maig del 2010

SALINEJANT, RASPAIANT I RACOXOLIJANT AMB LA BTT

Després de l'inevitable parèntesi "sant bonifacier" la Tórtora ha tornat a volar. No, no penseu que ha fet una volada llegendària, però, com a mínim, ha mogut les ales (o els pedals). En quatre dies, tres eixides --130 km--. No està malament.

DISSABTE 22: cinc des de l'Esplanada cap a Salines per les Canyades. I des de Salines, sense parar al Plano. Esmorzaret, com està manat, i cap la finca de la Torre per Saix, tot i que ens hem desviat a mitjan camí. A Petrer esperava la cerveseta fresca: Què bona!








DIUMENGE, 23: Dos amiguets "domingueros", amb l'excusa de visitar el llogaret de Raspai (el Carxe), han fet seixant quilòmetres per tot el morro per poder engolir-se sense compassió un ben monover "arròs, conill i caragols".

La ruta ha transcorregut pel collao de Vitoriano, el pla Manyar, Ubeda (on hem vist un monumental cuco, virguera costrucció de pedra seca), Lel, Paredon i Raspai, ja en terres murcianes: la Múrcia que parla valencià. Després hem tornat pel Pinós, les Enzebres, les Cases del Senyor i, ala, a l'arrossot. La ruteta ha tingut de tot: paisatge, monuments, arquitectura rural, esmorzar, botànica, visita amistosa i bones noves. En fi... 60 Kms. amb caloreta, sobretot al final.

LA SAFRA AL FONS







UNA EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA DEL XIX







EL CUCO ENTRE UBEDA I LEL
DE CUL!

QUE FELIÇOS AL RASPAI IECLÀ!

MATXACAT PELS UELOS!













AIGÜETA POTABLE DE LES ENZEBRES

LA MAJESTUOSA CILLA DEL SIT AL FONS

LA DECAPITACIÓ RASPAIERA


Dimarts a la vesprada, eixida individual. Havien dit que el Racó del Xoli --en bolonita, "Rincón Bello"-- estava preciós i cap allà costera amunt: Almadrava, Ventetes, el Cossi (fet una merda! "assasins de raons, assassins de vida!") i Raconet del Xoli. Certament, ben guapo. Fotos i cap a casa amb una bellíssima posta de sol, que també ha tocat fotografiar, veges tu. La cosa més lamentable de l'eixida vespertina: no ha hagut ni una miserable cervesa; tot ha acabat en una beguda isotònica, així perdrem la condició globera que tant ens plena d'orgull.

UN VERD RACÓ DEL XOLI

CONTRALLUM ALS PUNTALS DEL GINEBRE















AIGÜETA CORRENT



















ELS CASTELLARETS














LA CARA NORD DE LA CILLA





















dissabte, 1 de maig del 2010

LA ROMANA, LA CARRASCA, LA CERVESA I SIS SENYORS TORTOREROS




Huit del matí. 14º de temperatura. Cel entaranyinat. Vent zero. Dia perfecte per a la pràctica de la BTT.
Sis tortoreros a l'Esplanada --les festes, les obligacions familiars i algun que altre refredat fan estralls-- disposats a clavar-se al "body" una ruteta divertida i gaudir de la primavera. Acordem, finalment, una clàssica: la Romana per Xinorla, el collao de Vitoriano, les faldes de la Safra, la Romaneta i... fins a la Carrasquera!

Bon ritme, caigudeta del "torpe" de torn, fotos obligades, paisatge brutalment primaveral i admiració per la Carrasquera, amb més sessió de fotos, clar. Abans ens n'hem fet algunes més en la humil i encantadora ermita de la Virgen de los Dolores, en el començament de les Cañadas d'Elda.




Després d'admirar-nos amb l'arbre monumental de la Romana, hem decidit tastar els entrepans, cervesa, Coca-cola i xupitos del territori. No tot ha de ser patiment i naturalesa!

La tornada ha estat suau, al principi, fins al collao de l'Ametler. I a partir d'aquí s'ha llançat en feliç descens. Dos companys han tirat cap a Petrer per la carretera general i els altres quatre, desviant-nos a l'estació de Monòver, ho hem fet pel polígon Campo Alto.


Al final, prolongada sessió cervesera a la petanca. Ja se sap, una bona ruta exigix un comentari assossegat i distendit, no?


A la setmana que ve, més. I esperem que millor.










Cinc dels sis. El que fa la mitja dotzena

és el fotògraf circumstàncial