DISSABTE 22: cinc des de l'Esplanada cap a Salines per les Canyades. I des de Salines, sense parar al Plano. Esmorzaret, com està manat, i cap la finca de la Torre per Saix, tot i que ens hem desviat a mitjan camí. A Petrer esperava la cerveseta fresca: Què bona!
DIUMENGE, 23: Dos amiguets "domingueros", amb l'excusa de visitar el llogaret de Raspai (el Carxe), han fet seixant quilòmetres per tot el morro per poder engolir-se sense compassió un ben monover "arròs, conill i caragols".
La ruta ha transcorregut pel collao de Vitoriano, el pla Manyar, Ubeda (on hem vist un monumental cuco, virguera costrucció de pedra seca), Lel, Paredon i Raspai, ja en terres murcianes: la Múrcia que parla valencià. Després hem tornat pel Pinós, les Enzebres, les Cases del Senyor i, ala, a l'arrossot. La ruteta ha tingut de tot: paisatge, monuments, arquitectura rural, esmorzar, botànica, visita amistosa i bones noves. En fi... 60 Kms. amb caloreta, sobretot al final.
LA SAFRA AL FONS
UNA EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA DEL XIX
DE CUL!
QUE FELIÇOS AL RASPAI IECLÀ!
MATXACAT PELS UELOS!
LA MAJESTUOSA CILLA DEL SIT AL FONS
LA DECAPITACIÓ RASPAIERA
Dimarts a la vesprada, eixida individual. Havien dit que el Racó del Xoli --en bolonita, "Rincón Bello"-- estava preciós i cap allà costera amunt: Almadrava, Ventetes, el Cossi (fet una merda! "assasins de raons, assassins de vida!") i Raconet del Xoli. Certament, ben guapo. Fotos i cap a casa amb una bellíssima posta de sol, que també ha tocat fotografiar, veges tu. La cosa més lamentable de l'eixida vespertina: no ha hagut ni una miserable cervesa; tot ha acabat en una beguda isotònica, així perdrem la condició globera que tant ens plena d'orgull.