Després de l'inevitable parèntesi "sant bonifacier" la Tórtora ha tornat a volar. No, no penseu que ha fet una volada llegendària, però, com a mínim, ha mogut les ales (o els pedals). En quatre dies, tres eixides --130 km--. No està malament.
DISSABTE 22: cinc des de l'Esplanada cap a Salines per les Canyades. I des de Salines, sense parar al Plano. Esmorzaret, com està manat, i cap la finca de la Torre per Saix, tot i que ens hem desviat a mitjan camí. A Petrer esperava la cerveseta fresca: Què bona!
DIUMENGE, 23: Dos amiguets "domingueros", amb l'excusa de visitar el llogaret de Raspai (el Carxe), han fet seixant quilòmetres per tot el morro per poder engolir-se sense compassió un ben monover "arròs, conill i caragols".
La ruta ha transcorregut pel collao de Vitoriano, el pla Manyar, Ubeda (on hem vist un monumental cuco, virguera costrucció de pedra seca), Lel, Paredon i Raspai, ja en terres murcianes: la Múrcia que parla valencià. Després hem tornat pel Pinós, les Enzebres, les Cases del Senyor i, ala, a l'arrossot. La ruteta ha tingut de tot: paisatge, monuments, arquitectura rural, esmorzar, botànica, visita amistosa i bones noves. En fi... 60 Kms. amb caloreta, sobretot al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada