AL MAIGMÓ AMB LA VUELTA ESPAÑA-21 (En homenatge a ALEJANDRO VALVERDE)

Si la "Vuelta" ve per casa, els Tórtora, ploga, neve, trone, faça sol o els posen els camins difícils, allí estaran animant els esportistes més valents del món: els ciclistes.

Nosaltres tenim una certa experiència acumulada en això de la "Vuelta" o la "Volta". Al 2010 vam estar en la VUELTA A ESPAÑA i al 2016 en la VOLTA AL PAÍS VALENCIÀ, en les dos ocasions a Catí.

Ara tocava més lluny: al Maigmó, allò que diuen el Balcó d'Alacant. Era el final d'una etapa tan dura com valoriana, perquè recorria molts dels espais consagrats literàriament per Enric Valor, que ell mateix denominava "el laberint orogràfic del Migjorn valencià".

Prop del migdia, el quatre de la penya que volien i podien embarcar-se en l'aventura muntanyenca -estaven convocats tots- ens trobàvem al jardí de l'antic matador de Petrer.

Revisàvem el material i ens posàvem en marxa: un pulmonar i tres elèctrics ("aquí ol a electricitat!")

La primera etapa particular era cap a Catí: a dinar de "bocata" i llandetes ben saboroses.

Rematat el breu però imprescindible mosset a la zona recreativa del clot de Catí, férem l'ascensc del portell.

A l'entrada de Planisses començaren els nostre problemes: sabíem que en previsió d'incendis s'havia tancat l'últim port, la pujada al balcó d'Alacant des de Tibi, però teníem l'esperança que ciclistes i caminants sí que podríem estar a l'encreuament de la pista que baixa de Planisses amb la carretereta del Maigmó. La cosa, però, no estava clara ni de bon tros...

A dos-cents metres de l'encreuament, un grup d'excursionistes i ciclistes, amb xiquets i tot, estaven expectants per vore si podien apropar-se a l'encreuament uns minuts abans d'arribar els ciclistes. Sembla ser que algun agent de l'ordre els havia dit que havien de desaparéixer del lloc. També nosaltres entràrem a formar part del club de la incertesa i d'una certa desmoralització.

Havíem fet un gra esforç, no com els del ciclistes, per a no poder animar aquella colla d'herois de la pedalada que venia rodant des de Gandia feia un parell d'hores ja.

Amigues i familiars ens enviament imatges de per on anaven els ciclistes, fins i tot de la trista caiguda del nostre gran ALEJANDRO VALVERDE (si vols seguir llegint, ací has d'aplaudir amb força!)

Sigilosament, com qui no vol la cosa, vam anar apropant-nos i camuflant-nos per barranquets i matorrals:

MATORRAL UNO A MATORRAL DOS, 

ESCÓNDETE QUE VIENE LA GUARDIA CIVIL

I ben cert que va venir, però no per mosatros sinó a posar ordre i protegir els ciclistes: cosa que fan rematadament bé. I superades les accions de camuflatge i aproximació vam poder, finalment...

DISFRUTAR DE L'ESPECTACLE 

DE LA GRAN ESCALADA AL MAIGMÓ!

Sempre donant ànims: perquè els "globeros seix/set/antons" sabem com costa una pedalada!

"Matorral uno a matorral dos, escóndete que viene la Guardia Civil"

Este és el pulmonar. Els elèctrics, els altres

Vam baixar del Maigmó mesclats amb el ciclistes, els cotxes de suport i la Guardia Civil. Certament, "vam cagar tramussos!". Després férem cap a Castalla on ens refrescàrem en una bona geladeria: amb bon i amable servici -una paisaneta d'Elda- i un encontre mític:

EL GRAN VISCAYO DE CASTALLA!

Arribàvem a Petrer a posta de sol, l'aventura havia valgut la pena -"Matorral uno a matorral dos..."- i constatàrem dos coses: erem l'única penya -els TÓRTORA de Petrer- que havíem animat LA VUELTA A ESPAÑA en seu ascens al MAIGMÓ i que a la tardor haurem d'anar a menjar GASPATXOS AL VISCAYO.      I ja sabeu, a l'estiu, pedals!