Entre el BTT-Tórtora i el Jarra i Pedal hi havia ganes d'aventura. Tocava estrenar les equipacions en territori comanxe. Ja sabeu: un peliu exigent, bons paisatges i esmorzaret notable. Tots dos grups, un bons amics i un guia de 10 ens posàrem a la faena un poquet abans de les 9 del matí en...
LA HOZ DEL JUCAR, a ALCALÁ DEL JUCAR, a la MANCHUELA ALBACETEÑA, Un bell fenòmen carstí en què el riu Xúquer s'encaixa entre parets erosionades per ell mateix pels mil·lenis dels mil·lenis (vaja, que la cosa va començar quan algun del grup no sabia ni muntar en bicicleta).
La rodada incialment és fa plàcida: bona pista forestal, planeig, rampetes, riu Xúquer per totes bandes: el cos i la vista ho agraïxen...
De sobte, comencen les rampes considerables, costerots significatiu: les cames i, en alguns casos, els motors elèctrics es posen a treballar. No tenim altre remei. I així en elevem a autèntics nivells esperituals (bufff!).
Paradetes, descansades i vinga, vinga la foto. Feia temps que no disfrutàvem tant.
Arribem a la presa del Molinar, després d'una baixada amb trams de pronòstic reservat; travessem uun tunel ben custodiat per la Benemèrita i millor il·luminat. Només eixir encarem una lleu costera asfaltada que ens durà a la Villa de Bes i, en exigent pujada, que ens descalva de la bicicleta a tots menys a l'heroi de la jornada --forts aplaudiments!--, pugem al Santuari del Cristo de la Vida. Les vistes són espectaculars i les fotos abundants. Vinga, una passadeta de fotos...
El Santuari pertany al gòtic tardà, segle XV, i a la seua vora es troben les restes d'una fortalesa construïda per Alfons X per a vigilar les fronteres entre el poderós Regne de Castella i el feble Regne Croat de València, acabat de conquistar per son sogre, un tal Jaume el Conqueridor (segle XIII). Les vistes que es tenen des del penyal expliquen clarament la sàvia decisió del jove Savi castellà. Ah, el Regne de València està a la voreta.
Baixem del Santuari del Cristo de la Vida i, inevitablement, pensem en la "Buena Vida" i la sana alimentació. així que seguim carretereta amunt fins arribar a les Casas de Ves. Preciós municipi que tot i la seua proximitat al cel de Sant Pere i companyia ens acull com si fora un infern satànic dedicat monogràficament al pecat de gola.
barretes de colesterol
calories comprimides: atascaburras
"Els pecats de gola el Senyor els perdona"
"Dels pecats del piu el Senyor se'n riu"
I comença el retorn amb la panxa plena, rodant inicialment per la Manchuela més manxega, per plana, i després entre pins, fins encetar una baixada que ens obliga a una certa prudència. En encaixem de nou en el congost de la Hoz de Alcalá del Júcar i amb una tempatura de migdia ideal arribem a la bellíssima i singular població albacetenya.
Dutxes, banys, suardes a l'aire, aigües, begudes isotòniques, cerveses... I la festa acaba a la vora del riu i al peu del poble. "En un marco de incomparable belleza", que diria el clàssic sense imaginació.
Pensant-ne en la pròxima, que siga d'excel·lència, com esta...
That's all Folks, Friends!
A FER LA MÀ!
Sigueu moderadament feliços!
