L'havíem feta dos voltes a l'estiu, però tocava dedicar-li una edició especial en esta primavera d'hivern: la ruta cap al naixement del Vinalopó -al costat de Banyeres, però en el terme de Bocairent- s'ho mereixia.
La vam dissenyar des d'Onil (Onil-naixement del Vinalopó-Biar-Onil) i un intrèpid Tórtora va buscar un extraordinari camí alternatiu per evitar alguns incòmodes trams asfaltats. Es tractava de fer la volta a la serra d'Onil i acabar amb una bona gaspatxada a Castalla.
Des d'allí connectàrem amb la carretera i en un no-res ens vam clavar pel camí que ens porta al naixement del nostre estimat Vinalopó. Les ruïnes de les fàbriques de paper, la rosada i el sorollet del riu anaren convertint-se en els nostres acompanyants.
Les fotos en aquell entorn fluvial i de privilegiada vegetació tardoral ocuparen una bona estona del temps dedicat al descans i l'esmorzaret d'urgència.
Trepidant descens i, ja a Biar, pujada exigent al santura de la Nostra Senyora de Gràcia on, un miracle, va fer desaparéixer el devot Tórtora en gest oracional.
Quatre llargues hores de rodada -amb breu aturada per a l'esmorzar antigastronòmic- ens tornaren al punt de partida. Desmuntatge de bicicletes i cap al poliesportiu de Castalla, on esperaven una reparant dutxa i uns gloriosos gaspatxos.
El fabulós ambient del restaurant va permetrer recuperar les sensacions més entranyables d'un grup que practica tant la "mountain bike" com la ""gastrobike": sense la primera no pot existir la segona, però sense la segona, quin sentit existencial té la primera? (pregunta dirigida a filòsofs).
L'herbero com a perfecte contrapunt a l'esforç físic -de cames i panxa- posa el colofó perfecte a un jornada de sacrificis peninteciaris (més de 650 mts. d'altitud, quasi 50 Km, fred, fang, pedres...) i de pecat de gola.
A on mireu, a on mireu? perquè és evident que la majoria dels de la foto no esteu mirant l'objectiu de la càmera/mòbil. Per tant, insistim, on adreceu els vostres pecadors ulls? ON?...
