A SANT PASQUAL PEL RACÓ DEL XOLÍ

Pareix inevitable, enguany els tortoreros tenim el cos pelegrí. Alguns estigueren al Camí de Sant Jaume; fa poc férem Caravaca de la Creu, i hui, dissabte 11 de desembre, hem fet Sant Pasqual Bailon, a Orito. Ens commou la cicloreligiositat!

Des de Petrer cap a l'Almadrava, puja que te puja; d'allí a la Venteteta, seguim pujant; i ja cap al racó del Xoli i el Palomaret, on enllacem amb la via verda de l'antic traçat ferroviari Alacant- Alcoi.

Per la via verda a buscar Agost, i eixint d'Agost cap a Novelda, trenquem a l'esquerra per arribar planejant a Orito.

Fem un mosset al llogaret montfortí i encarem la curta i dura pujada. En no res fem el cim. Bona vista comarcal, visita respectuosa al sant i cap avall.

En bona rodada cap a Montfort, i d'allí a Novelda. Pel riu, a buscar la Jau eldera i per la casa Cortés al polígon de Salinetes, on ens espera una bona cervesa. Magnífic dia tardoral per a una eixida prou completa. Mel!

EL MÍTIC CARXE I EL BON ARRÒS DEL PINÓS

Aprofitant el festiu --la Imma-- vam fer cap a Raspai, és a dir, la Múrcia que parla valencià, per ascendir a la serra del Carxe (1370 mts.) L'anada va ser plàcida: Monòver, costera de Reig, pla Manyar, Úbeda --el cuco--, Lel, Paredón i Raspai.

Ja a Raspai, començàrem l'ascens del mític mont jumellà i vingueren els problemes: llarga distància, camí de terra i cadena partida. Dos tortoreros abandonen. Els altres dos que resten, heroicament, coronen el cim: bé.

Els gran escaladors arriben al Pinós cansats. Els altres dos, retirats, s'han fet un mànec de veure "alhambres". Les coses són així, què anem a fer-li!

Després, amb les dones i tot, ens vam pegar un bon dinarot a un reputat restaurant pinosenc. Dia perfecte.

AMNB ZERO GRAUS: A SALINES PER LA CASA GARRINXO

Zero graus marcava el termòmetre digital. Allí estàvem els quatre --el fred deixa molta gent al llit (i és que açò és per a hòmens)-- disposats a fer-la guapa. Decissió: A Salines pel collao de Vitoriano, el Fondonet i la casa Garrinxo. En poc més de dos hores, i amb sol i temperatures baixes, arribem a Salines disfrutant d'un paisatge ben bonic, especialment l'últim tram, de la casa Garrinxo a la llacuna salinera.

L'esmorzar suau, com si foren barretes energètiques i isostar. Però què vos penseu vosaltres? que no som esportistes de vida sana?

Després, satisfets pel camí rodat, el gel trencat i la dieta frugal, hem tornat, no sense esforç, per les cases de Camara. Final feliç.

Dissabte que ve, ja sabeu --amb fred o sense-- a les 08:30 a l'Esplanada, i d'allí cap Orito, au!

UNA SALINERA ASFÀLTICA I FAGONOSA

Des de la "karavakada" --passant per Jumella-- no ens havíem abocat per la finestreta del blog. Coses que passen. Hui hi tornem a aparéixer per contar per la via ràpida l'eixida del diumenge 28 de novembre: poca història!

Com que el dia anterior havia està plovent, la covardia dels "torotoreros", que ja de per si és notòria, es va veure incrementada. Tres, només tres, férem cap a Salines buscant asfalt. Finalment va haver asfalt i fang, cosa que va fer que ens divertiren un poquet i que esmorzàrem, com sempre, ben a gust: xe quin plat combinat, amb vi, gasosa i el que fera falta!

Tornada asfàltica i obligada rentada de bicicletes a la gasolinera: guapes se van quedar, les xiques!

I, per a finalitzar, el nostre particular homenatge al dilluns futboler. A vore qui em nega que la pilota no és preciosa i ben redoneta.

Vinga, "tortoreros", dissabte 4 de desembre a l'Esplanada (08:30 h). Estem entrant al temps fred: oblideu-vos de la calforeta de l'edredó i la parenta i, apa!, a la bicicleta!

PEREGRINACIÓ A CARAVACA DE LA CRUZ

Els BTT-Tórtora duiem temps planificant la peregrinació a Caravaca de la Cruz. Els "Jarra y Pedal", amb amics compartits, es volien apuntat a la ideeta. Total que deu tortoreros i jarreros acabàrem per trobar-nos a l'Esplanada de Petrer i vam pegar cap a Caravaca a les set i mitja del matí.

PRIMERA ETAPA: PETRER - JUMELLA (6 de novembre de 2010)

Repetíem la jumellana de primers d'any. El temps acompanyava. Es va rodar a bon ritme. Vam parar al cuco, entre Úbeda i Lel (El Pinós), pegàrem un mosset i tiràrem cap a Jumella. Ascens mitjanament exigent per la carretera rural i davallada i planeig a ritme frenètic. En un plis-plas Jumella: fotos obligades al cartellàs de l'entrada.

Des d'allí vam pegar cap al miraculós convent de Santa Anna. Pujadeta exigent, sobretot en el seu últim tram i amb setanta quilòmetres a les cames. Visiteta a la capella, admiració davant el Crist de Salzillo, curiositat per la font on no canten els ocells i... cap a Jumella, de nou, a participar de la festa del vi --abans, però, uns bons quintets de cervesa--; dutxar-nos, posar-nos guapos i al dinar gloriós i ben guanyat de ca Sebastián: un homenatge al porc i al colesterol ben regat de bons vin jumellans.

La vesprada, per a descansar. La nit per a passejar i sopar experimental (gots d'oli, arròs caldós i jo què sé més...)

II ETAPA: JUMELLA - CARAVACA DE LA CRUZ

Matinem. Abans de les huit som a la mítica xurreria de Jumella: xurros, torrades, cafés amb llet, aigua per al bidons i, au, a Caravaca de la Cruz!

El primers 50 Km. quilòmetres es roden fortet. Llàstima que siga tot per asfalta. Arribem a Calasparra, després d'una reparació cadenera, i esmorzem de valent: brutos! I així comencem els últims 25 Km que, per què negar-ho, se'ns fan penosos. Especialment el últim quatre que, inexplicablement acabem fent per autovia...

No passa res. Entrem a la bella Ciutat Santa --segons prediquen el catòlics-- i pugem fins al castell on ens fotografien per a la immortalitat. Tot seguit, cerveseta (no es pot perdonar). Les dones ens esperen davall del castell. En sorienten cap a l'autocar, fiquem les bicis com podem i ens dirigim a per el dinarot: fem bicicleta, però també mengem i bevem, ho haveu notat?

Dues jornades glorioses que es rematen amb la tornada amb bus al punt de partida: l'Esplanada. La pròxima peregrinació a...