skip to main |
skip to sidebar
EL MÍTIC CARXE I EL BON ARRÒS DEL PINÓS
Aprofitant el festiu --la Imma-- vam fer cap a Raspai, és a dir, la Múrcia que parla valencià, per ascendir a la serra del Carxe (1370 mts.) L'anada va ser plàcida: Monòver, costera de Reig, pla Manyar, Úbeda --el cuco--, Lel, Paredón i Raspai.
Ja a Raspai, començàrem l'ascens del mític mont jumellà i vingueren els problemes: llarga distància, camí de terra i cadena partida. Dos tortoreros abandonen. Els altres dos que resten, heroicament, coronen el cim: bé.
Els gran escaladors arriben al Pinós cansats. Els altres dos, retirats, s'han fet un mànec de veure "alhambres". Les coses són així, què anem a fer-li!
Després, amb les dones i tot, ens vam pegar un bon dinarot a un reputat restaurant pinosenc. Dia perfecte.
Aprofitant el festiu --la Imma-- vam fer cap a Raspai, és a dir, la Múrcia que parla valencià, per ascendir a la serra del Carxe (1370 mts.) L'anada va ser plàcida: Monòver, costera de Reig, pla Manyar, Úbeda --el cuco--, Lel, Paredón i Raspai.
Ja a Raspai, començàrem l'ascens del mític mont jumellà i vingueren els problemes: llarga distància, camí de terra i cadena partida. Dos tortoreros abandonen. Els altres dos que resten, heroicament, coronen el cim: bé.
Els gran escaladors arriben al Pinós cansats. Els altres dos, retirats, s'han fet un mànec de veure "alhambres". Les coses són així, què anem a fer-li!
Després, amb les dones i tot, ens vam pegar un bon dinarot a un reputat restaurant pinosenc. Dia perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada