Després d'un estiu on l'única eixida interessant ha sigut l'"Albfuretada" (amb ascens a la serra Grossa), a més de la descoberta dels camins pròxims que ens ofereix el Collao de Salines o d'Azorín, la primavera d'hivern ens ha obert nous horitzons.
La dura i destartalada pujada a la Font del Llop castalluda --bona part de l'ascens el férem a peu-- ens va permetre anar fins al restauradíssim pou de neu hexagonal del Carrascal de Castalla.
 |
| Art fotogràfic: 3 cireres d'arboç i 1 pitxer glaçat |
A més de gaudir de l'espectacle natural de colors i sabors que són els arbocers o "madroñeros".
Els Rasos de Catí, i més concretament el bancal de la Missa o de les Manxes, lloc on va ser rodada una pel·li d'Astèrix i Obèlix, va ser altra destinació, que, tot i estar prop de Petrer, ens va mostrar raconades ben boniques i suggestives vistes cap a Agost, St. Vicent del Raspeig, Alacant i les costes elxeres i santapoleres.
La gran ruta, però, ha sigut la imponent i pinosa serra de Salines, des dels seus vessants villeners i ieclans ("yeclanos"), encarant-la per una pujada prolongada de 9 km que arranca del bell racó agrícola de la Colonia de la Sierra de Salinas.
Vam ser poquets, però bons els que ens pedalàrem 85 Km! de no res per completar la ruteta. Pereses inexplicables, refredats inoportuns, escopetades glorioses i durs entrenaments per a fer el portugués del Camí de Sant Jaume, tenien ocupats la resta dels tórtores.
De Petrer a l'entrada la colònia de la Sierra de Salines planejàrem sempre picant cap amunt. Tot ben conegut: Saix, Santa Eulàlia, carretera de Villena-Yecla...
Però, una volta a la colònia, començà el dur ascens amb una mitjana del 10% i trams pròxims al 20%. Tan dur com bonic: un gran paisatge.
Un gran paisatge que, rematat l'ascens, ens ofereix una vistes extraordinàries cap a la plana yeclana i la jumillana serra del Carxe.
I amb eixes vistes, en un dia entre núvol i clar, amb frescoreta d'altura --estàvem a 1200 mts--, un bon esmorzar sens bar! Oh, prodigi de la natura, "il tortoli pranzo fuori da un bar".
La tornada, amb descens fulminant a la carretera que uneix Villena i el Pinós, va ser llarga en quilòmetres --50 Km!--, però ràpida i intensa: una vegada abandonada la poc recomanable carretera, férem cap a Monòver pel conegut camí agrícola de Paredó, Lel, Ubeda... Fondonet. Ja a Monòver, pel CEE, a casa: un poc més de cinc horetes de BTT i tot un món d'intensitats i paisatges esplendorosos.
Mentre que tornàvem anavem planificant un hipotètica gatxamigada jumillana: Petrer-Serra de Salines-Jumilla... Abans, però, ens espera la Serra de la Pila i un magnífic arròs a l'Algaiat... per rematar l'octubre.
