UNA ASSUMPCIÓ MUNTANYENCA: L'EIXAU, I AU!

Per un motiu o un altre, el blog "tortorero" portava quasi deu mesos mut de paraules i cego d'imatges. Això no vol dir que els Tórtora no hem estat actius, ans al contrari. En grups xicotets o més grans no hem deixat d'eixir dimarts, dijous, alguna vesprada i, sobretot, dissabtes. No hem parat, però tampoc teníem una ruteta èpica/elèctrica per dir "ara toca posar-la al blog". I hui, després d'un dimecres plujoset i en un 15 d'agost assumpcionista, ens "hem tirat al monte".

Objectiu: el barranc d'Eixau, entre el Maigmó i el Maigmonet atacant-lo des de la via verda d'Agost i arribant pel racó del Xoli petrerí.

El dia prometia: fresquet i bonic. Una matinada d'agost que reunia sis "tortores" (al final en vam quedar cinc per una "eventualitat") i que de seguida van decidir la ruta, no sense preocupacions per les dificultats i perillositat previsibles: ens fem grans!

Fins a l'estret d'Agost, on es junten els termes de tres pobles i tres comarques --Agost (l'Alacantí), Castalla (la Foia/l'Alcoià) i Petrer (les Valls del Vinalopó)-- la cosa ha anat raonablement bé.

I vigilats per les penyes del Maigmonet hem encarat les costeres de l'imponent i exigent barranc de l'Eixau: au, cap amunt!

Per la casa de les Coves hem fet una incursioneta al naixement d'aigua blana: bassetes plenes, el xorret, un filet inesgotable i una família de peixos que ens ha saludat amablement: mare i fillets!

Després de ramblejar una estoneta, amb la inevitable polèmica sobre els camins i tot això que fa les rutes tan atractives, han començat les costerotes de pedra solta i ben exigents. El pare Maigmó ens vigilava atent.

Per fi, el capdamunt de l'Eixau, ara toca baixar l'estret de l'Eixau (la Xau que resa el vell cartell en interpretar ortogràficament el topònim des de la fonètica popular "laixau") fins trobar-nos amb el camí del Balcó d'Alacant.

L'objectiu estava aconseguit, feliçment o.. quasi. Un bac ens ha clavat la por al cos. Res: repeladures, blaures i doloret. Ja es passarà: és el que té la BTT!

La broma ací la teniu grafiada: El retorn ha sigut per Castalla, on ha hagut l'inevitable esmorzaret: som gastrobike, per favor!

I mentre que la ciutat germana d'Elx es preparava per a la Festa vespertina, nosaltres celebràvem la festa matutina. No ha hagut ni Magrana ni Araceli, no ens hem barallat amb els "judios", amb tot i això, però, hem viscut una assumpció muntanyenca en els nostres cossos cansats i en les nostres ànimes de "tórtores" voladors. I ara, a pensar-ne d'altres.

 

LA "GOLFA" DE L'ESTIU (O UNA DE LES GOLFES...)

La cosa no va començar així, de cap de les maneres!

Més bé així...

I així, bufff!

I així, fins finalitzar l'exigent ascens de la Costa des de l'Avaiol

Després...

Un bon descens, circumval·lació de Castalla, carretereta, camí d'arena, despistat!, camí del Valencians i...

PETRER!

I ara... SÍ QUE SÍ...

Aigua piscinera, cerveza, esmorzar i dinar a la brasa i...

RELAX!

L'ALMIRALL

L'almirall posant orde al botí de la tripulació!

De les costeres cap a les Fermoses al relax pisciner gràcies al "savoir faire" d'un veterà Tórtora...

NO TOT HA DE SER PEDALAR!

A PER LA CALORETA ESTIUENCA!

 

HEM TORNAT A LA FONT DEL LLOP: ALLÀ ON LA MARE MARIOLA INFANTA L'ESTIMAT VINALOPÓ

Primera ona de fred de la tardor: i què? Nosaltres a Castalla i a fer la clàssica "VINALOPÓ AMB GASPATXOS".

Travessem la marjal en direcció a Onil i encetem l'ascens del port de Canalís. Eixim de l'accidentat i empinat camí que puja des de la rambla i ens trobem la bella folleta del port. Plorem per l'estat deplorable de l'antic mas, on ens fem una autofoto (el moderns en diuen "selfi").

En trepidant i freda devallada per la carretera asfaltada, i per un camí paral·lel més bonic i més segur, arribem a l'entrada al naixement del riu Vinalopó -la Font del Llop-, en el terme de Bocairent i en el cor de la mare Mariola.

Disfrutem l'espai que vigila un follet del bosc posat de boina i embolicat per fums màgics. Coses d'esta serra de fantasies!

El comandament elèctric del grup ha fet una ruta alternativa, una miqueta més "mariolera" i es retroba amb la resta a la Font del Llop.

Esmorzem en una replaneta ben solejada i a la vora d'un magnífic tronc d'om que reposa esperant el seu moment d'esdevenir llenya per al foc o aliment dels corcons i altres bestioles.

Una altra autofoto immortalitza tota la penya tortorera allà on naix el riu més llarg del País Valencià.

I LA GASPATXADA (i moltes més coses) 

a ca LA VISCAYA, de Castalla.

Hi havia fam i estava tot bo i el monastrell de Monòver exigia ser begut amorosament...

El "Dr. Bike" es va transformar en "Mr. Gastro": la festa de la Gola per als qui altres pecats capitals són quasi miracles!

Som i serem BTT-TÓRTORA / GASTROBIKE: rodes i pedals; plats i copes.

Ho hem deixat escrit al tronc, TÓRTORA-21 

amb la decidida volunt d'escriure TÓRTORA-22