EL CARXE, PER FI!

La jumellana serra del Carxe era una vella coneguda i, en ocasions, transitada per algun Tórtora, però com a colla ciclista encara no li havíem clavat la dent (o la pedalada).

Un bon matí de juliol, no excessivament calorós, fins i tot fresquet a primeres hores, cinc intrèpids navegants del camins volàrem al Raspai ieclà per encetar la ruta des d'allí.

Uns dubtes inicials donaren pas a les primeres rodades entre bancals per canviar el paisatge ràpidament per pins i carrasques mentre ens elevàvem i disfrutàvem de bones vistes de la nostra comarca i de les terres murcianes.

Primeres pujades, no excessivament exigents, un ràpid descens al costat jumellà i un lleuger mosset per recuperar forces i encarar les prolongades costeres del segon ascens (quasi quinze quilòmetres d'ascens continuïtat).

Les penyes i tallats amb l'arbreda dibuixen un paisatge que convida a seguir, seguir i seguir: l'esforç val la pena.

Un jove ciclista sense electricitat ens recorda l'època dels esforços suprems quan érem un jovenets d'entre cinquanta i seixanta i tants anys: esforç físic i mental combinant amb els patiments: ara ja no!

Fem el cim i la millor manera de demostrar-ho és fer-nos la foto en el vèrtex geodèsic de la impressionant serra.

Paisatges mediterranis d'interior ben atractius per als amants de la muntanya pedalada.

Des del cim gaudim de les planes murcianes plenes de llogarets que limiten amb les terres valencianes del Pinós, l'Alguenya, Barba-roja d'Oriola, Villena, Fontanars dels Alforins, ...

La ruta remata en la pulcra i desèrtica replaceta del Raspai.

El dinar, al restaurant Gatxamiga, resulta d'un nivell important i entre discussions, conversa fluïda, riure's, tragos hidratans i bones cullerades, picades de forqueta i mullades de pa, els Tórtora practiquen el seu segon esport favorit, el gastrobike: parlem i parlem de la bona ruta i de les que vindran ben prompte.

En siguem set o en siguem cinc, sempre serem magnífics: fer rutes noves pel territori és la gran motivació d'esta banda de "globeros irredempts".