diumenge, 15 de juny del 2025

ELS TÓRTORES VOLEN AL FONDO DE CREVILLENT, VISITEN ELS PARENTS I ES MENGEN UNA GALLINA A LA VORA DE LA MAR

Els Tórtora-BTT, que no deixem de ser uns pardals, ho estàvem parlant des de feia temps: "Ja que habitem al costat d'un dels cursos fluvials més importants del món -el Vinalopó-, ¿per que no descendim al 'xarquet' del Mediterrani passant per Elx, visitant els nostres estimats col·legues, també pardals, del Fondo de Crevillent i Elx i ens arreem un caldero com ordenen els manaments dels autèntics gastrobikes?"
Ens en confabulàrem cinc -cada volta costa més ser-ne més, ai la vellea i la faena!- i per la ruta cap a Elx, per a eixir a Altabix, i en un pet estàvem travessant la ciutat de les palmeres ("toma topicazo!").
En què consistirà l'ofici o l'afició?

La parra d'un bar simpàtic de Matola va acollir el nostre esmorzaret. A partir d'eixe moment, cap al parc natural del Fondo de Crevillent-Elx i caloreta, basca de la bona.

Ei, Ja estem al Fondo: que bònic. Tot ple de pardals, com nosaltres. Estos, però, aquatics.

Bicis aparcades i a recórrer passarel·les i miradors: disfrutant d'una naturalesa espectacular.



La nostra sensibilitat d'emplomats es notava a cada instant...


Quina escena de tendresa i amor més bonica entre mare i filla: "són comestibles?", va preguntar un descerebrat...


Bicicleta, passarel·les, miradors, fotos, caloreta, aigua, plantes i ocells, pardals, aus, emplomats, "patos", flamencs, ... Una borratxera paisatgística per a uns tios de secà com nosaltres!









Ei, que bé que ho estem passant els tórtores amb els nostre parents!
Flamencos de Crevillent, els de Petrer són d'altra manera i porten flandina


Al fons, quasi oculta per la calitxa, la serra de Crevillent, tantes voltes pujada des del Fondó de les Neus a colp de pedal (buf!)

I aquí teniu l'àlbum amb la col·lecció dels pardalots i pardalius que ens han plenat d'amor i felicitat per la natura. Que no ens toquen el Fondo de cap manera: els Tórtora-BTT ens comprometem en la seua defensa per sempre més!
Després va venir la gran rodada: tots ens posàrem en les mans del Gran Sherpa: séquies, camins i sendes de terra, canyars, matolls, rectes inacabables, horitzons llunyans amagats per la calitja... i el sherpa segur i manant, "Por aquí!". Santa Pola, diuen els indicadors (la del Baix Vinalopó no la de Saix): una miqueta de carretera incòmoda i perillosa,

"Je t'aime mon amour!"
...una dama vinguda des de Madrid a la seua terra va ser festejada per dos tórtores enamoradissos "genio y figura..."). I PER FI...
EL DESTÍ. El flamant sherpa diu això de "¡Misión cumplida!" (ho pose en castellà perquè és d'Elda, com la meitat de mi mateix, coses!

Els tórtores de blau ja estan vora mar, en el Xiringuito Blau (o assul, com diem a Petrer)
Bé, i ja que estem a Platja Lissa ens banyem i lluïm els nostres esplendorosos cossos (neptuns o sirenes?)
Comença la gesta GASTROBIKE: el pardals mengen cosetes de la mar, un caldero exquisit amb gallina i tota LA pesca, BRUTAL!



I aquí teniu la fitxeta tècnica (afegiu: 35º C i 95% d'humitat; molta cervesa, molt de vi, etc.)

Va per totes i tots vosaltres, cab... (caballeros)!!

El nacional (café gelat i mantecao) acompanya la nostra conversació última: quina serà la pròxima tortorada? Que arribe prompte i que siguem molts més, perquè com més siguem, més riurem, Cristo!

(el nostre agraïment als amics tórtora i als nostes fills que han fet possible l'aventura amb els vehicles de suport)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada