Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santa Pola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santa Pola. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de juny del 2025

ELS TÓRTORES VOLEN AL FONDO DE CREVILLENT, VISITEN ELS PARENTS I ES MENGEN UNA GALLINA A LA VORA DE LA MAR

Els Tórtora-BTT, que no deixem de ser uns pardals, ho estàvem parlant des de feia temps: "Ja que habitem al costat d'un dels cursos fluvials més importants del món -el Vinalopó-, ¿per que no descendim al 'xarquet' del Mediterrani passant per Elx, visitant els nostres estimats col·legues, també pardals, del Fondo de Crevillent i Elx i ens arreem un caldero com ordenen els manaments dels autèntics gastrobikes?"
Ens en confabulàrem cinc -cada volta costa més ser-ne més, ai la vellea i la faena!- i per la ruta cap a Elx, per a eixir a Altabix, i en un pet estàvem travessant la ciutat de les palmeres ("toma topicazo!").
En què consistirà l'ofici o l'afició?

La parra d'un bar simpàtic de Matola va acollir el nostre esmorzaret. A partir d'eixe moment, cap al parc natural del Fondo de Crevillent-Elx i caloreta, basca de la bona.

Ei, Ja estem al Fondo: que bònic. Tot ple de pardals, com nosaltres. Estos, però, aquatics.

Bicis aparcades i a recórrer passarel·les i miradors: disfrutant d'una naturalesa espectacular.



La nostra sensibilitat d'emplomats es notava a cada instant...


Quina escena de tendresa i amor més bonica entre mare i filla: "són comestibles?", va preguntar un descerebrat...


Bicicleta, passarel·les, miradors, fotos, caloreta, aigua, plantes i ocells, pardals, aus, emplomats, "patos", flamencs, ... Una borratxera paisatgística per a uns tios de secà com nosaltres!









Ei, que bé que ho estem passant els tórtores amb els nostre parents!
Flamencos de Crevillent, els de Petrer són d'altra manera i porten flandina


Al fons, quasi oculta per la calitxa, la serra de Crevillent, tantes voltes pujada des del Fondó de les Neus a colp de pedal (buf!)

I aquí teniu l'àlbum amb la col·lecció dels pardalots i pardalius que ens han plenat d'amor i felicitat per la natura. Que no ens toquen el Fondo de cap manera: els Tórtora-BTT ens comprometem en la seua defensa per sempre més!
Després va venir la gran rodada: tots ens posàrem en les mans del Gran Sherpa: séquies, camins i sendes de terra, canyars, matolls, rectes inacabables, horitzons llunyans amagats per la calitja... i el sherpa segur i manant, "Por aquí!". Santa Pola, diuen els indicadors (la del Baix Vinalopó no la de Saix): una miqueta de carretera incòmoda i perillosa,

"Je t'aime mon amour!"
...una dama vinguda des de Madrid a la seua terra va ser festejada per dos tórtores enamoradissos "genio y figura..."). I PER FI...
EL DESTÍ. El flamant sherpa diu això de "¡Misión cumplida!" (ho pose en castellà perquè és d'Elda, com la meitat de mi mateix, coses!

Els tórtores de blau ja estan vora mar, en el Xiringuito Blau (o assul, com diem a Petrer)
Bé, i ja que estem a Platja Lissa ens banyem i lluïm els nostres esplendorosos cossos (neptuns o sirenes?)
Comença la gesta GASTROBIKE: el pardals mengen cosetes de la mar, un caldero exquisit amb gallina i tota LA pesca, BRUTAL!



I aquí teniu la fitxeta tècnica (afegiu: 35º C i 95% d'humitat; molta cervesa, molt de vi, etc.)

Va per totes i tots vosaltres, cab... (caballeros)!!

El nacional (café gelat i mantecao) acompanya la nostra conversació última: quina serà la pròxima tortorada? Que arribe prompte i que siguem molts més, perquè com més siguem, més riurem, Cristo!

(el nostre agraïment als amics tórtora i als nostes fills que han fet possible l'aventura amb els vehicles de suport)
 

dijous, 23 de juny del 2011

UNA SERRA DE SANTA POLA AMB SORPRESA I GASTRONOMIA

Feia temps que els "Tórtores" no apareixien pel blog, cosa que no vol dir que no hàgem fet eixides, però cap d'elles ha sigut suficientment important i vistosa. En esta ocasió, sí. Vam fletar dos furgonetes i un cotxe i tiràrem cap a Santa Pola. Allí concentràrem el grup --quatre "tórtores" i quatre "arreplegats"-- i arrancàrem des del "Xiringuito Blau" (Blue Stall), punt de partida i arribada.


Ascens suau a la serra de Santa Pola i a... disfrutar! Vistes a la mar; monuments com el far, la torre de vigilància contra la pirateria del XVII o el niu de metralladores de la Guerra Civil, al vèrtex geodèsic de la serra. Però el desparrame major van ser els infinits sendes i camins trialers per enmig de la vegetació autòctona --espart, margalló, garrofers i molts pinets-- i vorejant, sovint, barrancusseus atapeïts de vegetació. Mai no haguèrem imaginat una serra de Santa Pola tan atractiva. La calor, però, va ser intensa.

La volteta de 22 km --poca cosa!-- va tenir de tot: una punxada, colps de calor, colps de terra i pedres, colps d'asfalt i colps de riure, molt de riure.

Quan l'inevitable i cada volta més intensa calor, la set i la fam emprenyaven en excés, férem de nou cap al xiringuito on ens esperava un bany reconfortant, en una mar fresquíssima i neta, i un esmorzar com estava manat: molta cervesa, caragolets, entrepans, ensalades, cafés, xupitos i, el plat estrella, un calamar de potera (pescat amb l'ormeig especial per als mol·luscos tentaculars) amb la seua tinta. La qual es va despositar en la boca d'un "tórtora" de manera vistosa.


Més banys i... a dinar. La jornada, com podeu vore, va ser sobretot gastronòmica. La bici no va passar de ser-ne una excusa. Total ,que posàrem camí a Platja Lissa i allí ens engolírem un extraordinari arròs a banda a Cal Fayago, reputat restaurant d'origen eldenc.


I de tot això, Nova Tabarca, l'illa Plana, va ser testimoni mut. Bon profit i bon estiu, amables seguidors i seguidores!!