Dissabte calorós. Arranquem a les 7:30 i els 30º ja s'anuncien, malgrat que el sol, que acaba de traure el nas, encara està espereant-se. Decidim: ruta curta però intensa.
No morim d'originalitat: camí dels Valencians, els Cotxinets, Caprala, l'alberg de la diputació, a l'Avaiol, el collao de Xarpa, la casa de Villaplana, la Costa, la casa del Bubo i la casa del pastor de la Casa de Castalla. I després, cap avall.
La ruta, que hem fet mil voltes, és paisatgísticament encisadora --de les milloretes de Petrer-- i tècnicament té la seua gràcia: puja-planeja-baixa; asfaltat, pistes forestals, camíns quasi sendes; vegetació respectable; vistes imponents...
Tot posat ahí per a esforçar-nos i disfrutar. I a gosades que vam disfrutar, suar i patir!
Rematem les fotos de rigor i, hala, vinga, a buscar un bo esmorzar refrescat amb cocacoles --"¡hay gente pa to!"-- i ceversota ben fresca i plena de bromera.
La cosa, a l'hora d'esmorzar, augmentà pel que fa al contingent humà. Dos tórtores s'afegiren al ritual. Un, fins i tot, va celebrar Sant Pere convidant-nos. Al món, ja veieu, encara queda bona gent generosa. Felicitats, Pedro!
