"Un cel pur, com el de l'Àtica, fa creure en la immortalitat"
(ENRIC VALOR)
Feia temps que no encaràvem la font de Llop, a la Replana de la serra de l'Arguenya (1260 m.). La recordàvem com de costeres dures, en mal estat, però amb un entorn i uns paisatges admirables. I a gosades que la vam encertar.
El paratge estricte de la font del Llop fa pena. Una porta de cotxe tapant-la no només ens parla d'una estètica insuportablement "kitch" sinó d'una trista i lamentable deixadesa. Quanta incompetència en la gestió mediambienta!
Tot i això el paratge i els paisatges valen molt i molt la pena.
La bassa buida de la font del Llop |
La ruta ha culminat en el pou de neu del Carrascal.
Les pujades eren dures, ben pendents, però, sobretot, amb pedra solta i regalladors, buf!
Hem fet rutat pels PAISATGE DE VALOR, tots recreats admirablement en les RONDALLES VALENCIANES, de l'escriptor Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000)
Després vindria el descens i l'esmorzar. Ja sabeu, un esmorzar -de celebració (per molts anys, mestre!)-- d'eixos d'immortals: comencem amb un bon glop de cervesa i resfresc i acabem en xupitos. I enmig, buff! El del bar va haver de fer-nos fora: "Aneu-vo'n a dutxar-vos, fotre!".