skip to main |
skip to sidebar
Feia temps que els "Tórtores" no apareixien pel blog, cosa que no vol dir que no hàgem fet eixides, però cap d'elles ha sigut suficientment important i vistosa. En esta ocasió, sí. Vam fletar dos furgonetes i un cotxe i tiràrem cap a Santa Pola. Allí concentràrem el grup --quatre "tórtores" i quatre "arreplegats"-- i arrancàrem des del "Xiringuito Blau" (Blue Stall), punt de partida i arribada.
Ascens suau a la serra de Santa Pola i a... disfrutar! Vistes a la mar; monuments com el far, la torre de vigilància contra la pirateria del XVII o el niu de metralladores de la Guerra Civil, al vèrtex geodèsic de la serra. Però el desparrame major van ser els infinits sendes i camins trialers per enmig de la vegetació autòctona --espart, margalló, garrofers i molts pinets-- i vorejant, sovint, barrancusseus atapeïts de vegetació. Mai no haguèrem imaginat una serra de Santa Pola tan atractiva. La calor, però, va ser intensa.
La volteta de 22 km --poca cosa!-- va tenir de tot: una punxada, colps de calor, colps de terra i pedres, colps d'asfalt i colps de riure, molt de riure.
Quan l'inevitable i cada volta més intensa calor, la set i la fam emprenyaven en excés, férem de nou cap al xiringuito on ens esperava un bany reconfortant, en una mar fresquíssima i neta, i un esmorzar com estava manat: molta cervesa, caragolets, entrepans, ensalades, cafés, xupitos i, el plat estrella, un calamar de potera (pescat amb l'ormeig especial per als mol·luscos tentaculars) amb la seua tinta. La qual es va despositar en la boca d'un "tórtora" de manera vistosa.
Més banys i... a dinar. La jornada, com podeu vore, va ser sobretot gastronòmica. La bici no va passar de ser-ne una excusa. Total ,que posàrem camí a Platja Lissa i allí ens engolírem un extraordinari arròs a banda a Cal Fayago, reputat restaurant d'origen eldenc.
I de tot això, Nova Tabarca, l'illa Plana, va ser testimoni mut. Bon profit i bon estiu, amables seguidors i seguidores!!
Feia temps que els "Tórtores" no apareixien pel blog, cosa que no vol dir que no hàgem fet eixides, però cap d'elles ha sigut suficientment important i vistosa. En esta ocasió, sí. Vam fletar dos furgonetes i un cotxe i tiràrem cap a Santa Pola. Allí concentràrem el grup --quatre "tórtores" i quatre "arreplegats"-- i arrancàrem des del "Xiringuito Blau" (Blue Stall), punt de partida i arribada.
Ascens suau a la serra de Santa Pola i a... disfrutar! Vistes a la mar; monuments com el far, la torre de vigilància contra la pirateria del XVII o el niu de metralladores de la Guerra Civil, al vèrtex geodèsic de la serra. Però el desparrame major van ser els infinits sendes i camins trialers per enmig de la vegetació autòctona --espart, margalló, garrofers i molts pinets-- i vorejant, sovint, barrancusseus atapeïts de vegetació. Mai no haguèrem imaginat una serra de Santa Pola tan atractiva. La calor, però, va ser intensa.
La volteta de 22 km --poca cosa!-- va tenir de tot: una punxada, colps de calor, colps de terra i pedres, colps d'asfalt i colps de riure, molt de riure.
Quan l'inevitable i cada volta més intensa calor, la set i la fam emprenyaven en excés, férem de nou cap al xiringuito on ens esperava un bany reconfortant, en una mar fresquíssima i neta, i un esmorzar com estava manat: molta cervesa, caragolets, entrepans, ensalades, cafés, xupitos i, el plat estrella, un calamar de potera (pescat amb l'ormeig especial per als mol·luscos tentaculars) amb la seua tinta. La qual es va despositar en la boca d'un "tórtora" de manera vistosa.
Més banys i... a dinar. La jornada, com podeu vore, va ser sobretot gastronòmica. La bici no va passar de ser-ne una excusa. Total ,que posàrem camí a Platja Lissa i allí ens engolírem un extraordinari arròs a banda a Cal Fayago, reputat restaurant d'origen eldenc.
I de tot això, Nova Tabarca, l'illa Plana, va ser testimoni mut. Bon profit i bon estiu, amables seguidors i seguidores!!
