BUSCANT ELS CONILLS PER CAPRALA I EL PLANO

A les huit del matí el personal acudia a mansalva a l'Esplanà. No sé sap si amb ganes de muntar en bicicleta o amb ganes menjar conill. Amb una banda considerable --dotze-- ens hem posat en marxa buscant la rambla de Puça (Per cert, hui se'ns ha colat una "Wally" molt especial, busqueu-la). La rambla no ha estat fàcil trobar-la. Les obres ens ha obligat a buscar-nos la vida per escaletes i tot. Però, una volta clavats en rambla, vinga, cap al barranc Fort! Des d'allí a Puça i de Puça a l'Avaiol.


Hem esperat un poquet en la cruïlla --alguns han aprofitat per rodar per la zona-- i quan hem arribat tots, cap avall, a Caprala. Seguidament Cotxinets i Camí del Valencians, on s'ha fet una paradeta de polèmica: On anem? a la finca de la Torre? a Santa Eulàlia? al Plano? S'ha imposat el Plano i... cap al Plano.

Allí ens hem concentrat i hem buscat a "Wally". N'erem un fum buscant-la. Al final l'hem trobada, a la pobreta, darrere d'unes mates.

Satisfets amb la troballa, hem continuat cap a Saix i tot s'ha destartalat. Ja pel riu ens hem retrobat i tot s'ha tornat a fer misto: quina banda. Al final, ans de les onze, arribàvem a la petanca tots. No en faltava ni un. Ben puntualets!

Ja a la petanca ha començat la festa de l'esmorzar: conills, tortilles, pebreres, cervesa, vi, casera, aigua, cafés, xupitos i... desmadre total. Mireu, si no, les fotos. Parlen per elles mateixes.

Al remat, tots feliços i contents. Bens esmorzadets --amb els conills i la llebre de caça, que tenien perdigons!--, ben mamadets, ben solejadets i pensant (els festers) en el Diumenge de Banderes.

A la setmana que ve, més, però difícilment millor, no?

UNA SALINES PER CAMARA PRIMAVERAL

Després de dos setmanes sense aparéixer per aquí, tornem els BTT-Tórtora de Petrer, els incombustibles globeros del nord del riu Segura. Estes dos setmanes passades ha hagut activitat -Las Virtudes, Biar- però no reportatge gràfic. Este primer dissabte d'abril hem eixit huit amb noves incorporacions i reincorporacions: benvinguts!

Hem fet Petrer-Salines-Petrer per Camara i el Plano, i a gosades que ho hem passat bé. El matí era fresquet, perfecte per a la BTT, així que les primeres pujades ens han vingut molt bé per a entrar en calor.


La cosa s'ha animat i hem acabat fent-li passadís a un company que havia decidit pren-se la volteta amb calma.

Després de recórrer la bella ombria de Camara, hem hagut de parar per reparar una punxada (ja tocava!) i tot seguit, en alegre davallada, cap a la seca llacuna salinera. I allí...

SORPRESA!! ens hem trobat l'"Amarillo" i hem retornat als anys 60 i 70 del segle passat. Tot un exercici de nostàlgia. Als més jóvens el hem hagut d'explicar que era el bus de la Noveldense que cobria el trajecte Elda-Petrer junt a la companyia de la competència, l'"Assul". Tanta ha estat l'emoció nostàlgica, que hem fet parar el xofer per fer-nos unes fotos, tant dins com fora de la joia de quatre rodes.

Després, en exigent planejada, hem voltat la llacuna dessacada i ens hem plantat en un tres i no res al parc saliner on es troba el xiringuito dels esmorzars. Què seria dels tortoreros sense els bons esmorzars? Dels panxitos i les ametletes als xupitos passant pels potents bocates de torti-longui ben regats amb bona cervesa, vi i casera.

I, au, una altra volta a les maquinetes i cap al Plano de Saix en relaxat ascens acompanyat de bona tertúlia pedalejada.

Ja des del Plano, baixant i planejant, cap a Petrer pel riu Vinalopó i la via del tren.

En fi, l'eixida de hui no ens ha matxacat precisament, però ens ha deixat la insòlita i nostàlgica imatge de l'"Amarillo" per la llacuna de Salines. Qui ens ho anava a dir a nosaltres? açò no passa ni en una pel·li de Berlanga.