Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llebre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de desembre del 2019

LA SERRA DE MARIOLA EN UN ESPECTACULAR DISSABTE DE LA PRIMAVERA D'HIVERN


Portàvem vint mesos sense mariolejar, sense fer la serra de Mariola. I això era imperdonable.

La Cava Arquejada i un ampli ventall de plaers paisatgístics i ciclistes ens cridaven. No podíem acabar l'any sense fer una circular Banyeres-Cava Arquejada-Agres-Banyeres. 
 Un bon escalfament pujant cap al mític cementeri de Banyeres de Mariola, el poble de les mil costeres, i a disfrutar de la serra de Mariola en un majestuós dissabte de finals de novembre: un gran dia de la bella primavera d'hivern!
 Rodades suaus i encisadores...


Camins que ens mostraven un riu de núvols encaixat en les valls muntanyenques de l'Alcoià mariolenc...
 Llebres que s'oferien en sacrifi itinerant per a honor nostre i plaer dels paladars exquisits en forma de futura gaspatxada...

 Antics castells medievals en plena ruta...

 I el primer descans, a la vora de la font de la Mariola prenent forces per al gran esforç que ens esperava fins a la Cava Arquejada, ben a prop del cim: el Montcabrer.



 I arribaren les dures rampes: molta poderosa pedalada, alenar de pulmons en asfíxia i amables fluids elèctrics, per als privilegiats, ens apropàvem a la meta.

 No va faltar la punxada inevitable que va donar lloc a tot un debat entorn a les 26, 27,5 o 29 polzades. Coses de la tecnologia BTT.

I per fi...
LA CAVA ARQUEJADA

 Comença la festa gràfica...
















 I seguidament, el vertiginós descens: no patixen les cames, patixen els braços i es dispara l'adrenalina. 
 El costerut poble d'Agres ens dona una solejada benvinguda...
 La sempre poc ponderada Pensió Mariola ens servix un esmorzar de canonges i algú ho celebra pujant-se a l'olivera.
 Es fa tard. Toca agafar via verda i fer cap a Banyeres. El vago de tren de Bocairent ens espera. Sempre està esperant este tros de Xitxarra, mai no es posa en marxa. Així que som nosaltres els qui rematem la faena arribant a l'estació de Banyeres. I com que fem tard per aplegar a dinar, algú proposa de fer-ho a berenar. Molt bé, a berenar una bona xocolatada. I així rematem el somni mariolenc. Tot i que continuarà amb una bona gaspatxada. No renunciem a cap plaer. Per què ho hem de fer?

LA MÀGIA DEL POU DE NEU 
ENS CONVOCA PER A PRÒXIMES TEMPORADES 


dissabte, 2 d’abril del 2011

DE NOU, LA JUMILLANA

En un esplèndid dia de primavera, els "Tórtora" vam fer de nou "La Jumillana". Feia una miqueta de vent, hi havia una lleugera boira en algun tram, ens esperaven uns gaspatxos i teníem llebre per a perseguir. Vinga...
Darrere la llebre, férem cap a Xinorla, el Fondonet, Úbeda, el cuco --on esmorzàrem--, ens ficarem per la carretereta que va cap a Jumella, pujàrem amb un cert esforç el portitxolet i, després, planejant i davallant, cap a Jumella...

Destinació: el castell. En curta i exigent ascensió ens plantàrem a les portes del castell: visita obligada, precioses vistes, una bella i robusta edificació, les obligades fotos i una merescuda primera cerveseta (amb faves i bacallà).



Després, cap al poble per la rampa de descens més imaginablement bèstia: una ziga-zaga que exigia de la perícia tècnica. No problem!

Ja al poble, segona cerveseta i, per fi, la llebre: va passar de llarg, només va ser un somni... Els gaspatxos, el bon vi i el viatge de tornada en condicions infames --per a alguns-- remataren la faena.

MOMENT DE CAPITULACIÓ DEL CASTELL
DE JUMELLA A LES FORCES D'OCUPACIÓ
DE LA TÓRTORA DE PETRER