HEM TORNAT A LA FONT DEL LLOP: ALLÀ ON LA MARE MARIOLA INFANTA L'ESTIMAT VINALOPÓ

Primera ona de fred de la tardor: i què? Nosaltres a Castalla i a fer la clàssica "VINALOPÓ AMB GASPATXOS".

Travessem la marjal en direcció a Onil i encetem l'ascens del port de Canalís. Eixim de l'accidentat i empinat camí que puja des de la rambla i ens trobem la bella folleta del port. Plorem per l'estat deplorable de l'antic mas, on ens fem una autofoto (el moderns en diuen "selfi").

En trepidant i freda devallada per la carretera asfaltada, i per un camí paral·lel més bonic i més segur, arribem a l'entrada al naixement del riu Vinalopó -la Font del Llop-, en el terme de Bocairent i en el cor de la mare Mariola.

Disfrutem l'espai que vigila un follet del bosc posat de boina i embolicat per fums màgics. Coses d'esta serra de fantasies!

El comandament elèctric del grup ha fet una ruta alternativa, una miqueta més "mariolera" i es retroba amb la resta a la Font del Llop.

Esmorzem en una replaneta ben solejada i a la vora d'un magnífic tronc d'om que reposa esperant el seu moment d'esdevenir llenya per al foc o aliment dels corcons i altres bestioles.

Una altra autofoto immortalitza tota la penya tortorera allà on naix el riu més llarg del País Valencià.

I LA GASPATXADA (i moltes més coses) 

a ca LA VISCAYA, de Castalla.

Hi havia fam i estava tot bo i el monastrell de Monòver exigia ser begut amorosament...

El "Dr. Bike" es va transformar en "Mr. Gastro": la festa de la Gola per als qui altres pecats capitals són quasi miracles!

Som i serem BTT-TÓRTORA / GASTROBIKE: rodes i pedals; plats i copes.

Ho hem deixat escrit al tronc, TÓRTORA-21 

amb la decidida volunt d'escriure TÓRTORA-22

 

LA CAVA GRAN (O ARQUEJADA) D'AGRES EN DOS DIES INOBLIDABLES

I va la quarta... però distinta...

A les set del matí eixíem des de Petrer camí d'Agres passant, però, per la Cava Gran. Xe, volíem saludar de prop al senyor Montcabrer!

Via verde de l'antic tren Xitxarra agafada, com sempre, entre Villena i Biar...

Gloriós i suau esmorzar a Banyeres: què miraria tan atentament el senyor? els paisatges impressionants de l'entorn, sens dubte.

Esmorzadets encaràvem els últims quilòmetres --quins quilòmetres!--. En poc més de 40 Km. havíem salvat 400 metres. Ara, en uns 20, havíem d'ascendir 800 metres: a la cava Arquejada d'Agres.

Visita obligada a la llebre: allí estava, fosilitzada, en forma de rama. Fa algun temps va fer possible uns gaspatxos antologia. Però eixa és una altra història.

La ruta s'acosta a les grans costeres que conduïran a la Cava Gran d'Agres: som a la font de Mariola.

Ja hi han arribat els primers contingents. Comença la festa fotogràfica...

Els "inevitables" últims...

Tots!!

El gran descens. Conten que un el va fer sense frens de darrere. Coses...

Dutxadets i esperant el dinar mentre que repassem les xifres de la jornada: 127 m. d'altitud...

...i 70 km i mig rodats en 4 hores i mitja per a salvar 800 m. d'altitud.

Vesprada de relax amb dòmino...

...i plàcida passejada per la bella i costeruda vila d'Agres.

La pensió Mariola oferix bona informació sobre la CAVA D'AGRES...

Abandonem Agres per un bonic camí rural i arribem a un preciós racó del també agradable poble mariolenc d'Alfafara.

Bocairent ens rep amb el tren Xitxarra i la seua bella perspectiva paisatgística.

Més de huit hores mitja pegant-li als pedals, més de cent-trenta quilòmetres, bon menjar, bon beure, moltes rises i un rotllo humà impressionant han fet possible l'aventura.

 

PETRER-BANYERES-CAVA GRAN-AGRES-PETRER

A l'any que ve més. Com que a l'any que ve? Dins de poc. Els incombustibles Tórtores -n'hi ha Tortores combustibles, compte!- seguixen sent fidels a la gran Mariolada. Enguany fent nit i tot. Sempre recordarem aquell esmorzar banyerut, ai!