I va la quarta... però distinta...
A les set del matí eixíem des de Petrer camí d'Agres passant, però, per la Cava Gran. Xe, volíem saludar de prop al senyor Montcabrer!
Via verde de l'antic tren Xitxarra agafada, com sempre, entre Villena i Biar...
Gloriós i suau esmorzar a Banyeres: què miraria tan atentament el senyor? els paisatges impressionants de l'entorn, sens dubte.
Esmorzadets encaràvem els últims quilòmetres --quins quilòmetres!--. En poc més de 40 Km. havíem salvat 400 metres. Ara, en uns 20, havíem d'ascendir 800 metres: a la cava Arquejada d'Agres.
Visita obligada a la llebre: allí estava, fosilitzada, en forma de rama. Fa algun temps va fer possible uns gaspatxos antologia. Però eixa és una altra història.
La ruta s'acosta a les grans costeres que conduïran a la Cava Gran d'Agres: som a la font de Mariola.
Ja hi han arribat els primers contingents. Comença la festa fotogràfica...
Els "inevitables" últims...
Tots!!
El gran descens. Conten que un el va fer sense frens de darrere. Coses...
Dutxadets i esperant el dinar mentre que repassem les xifres de la jornada: 127 m. d'altitud...
Vesprada de relax amb dòmino...
...i plàcida passejada per la bella i costeruda vila d'Agres.
Abandonem Agres per un bonic camí rural i arribem a un preciós racó del també agradable poble mariolenc d'Alfafara.
Bocairent ens rep amb el tren Xitxarra i la seua bella perspectiva paisatgística.
Més de huit hores mitja pegant-li als pedals, més de cent-trenta quilòmetres, bon menjar, bon beure, moltes rises i un rotllo humà impressionant han fet possible l'aventura.
PETRER-BANYERES-CAVA GRAN-AGRES-PETRER
A l'any que ve més. Com que a l'any que ve? Dins de poc. Els incombustibles Tórtores -n'hi ha Tortores combustibles, compte!- seguixen sent fidels a la gran Mariolada. Enguany fent nit i tot. Sempre recordarem aquell esmorzar banyerut, ai!
