FUGINT DEL FRED, BUSCANT LA COCA I AL·LUCINANT AMB EL BOU

Els Tórtora planifiquem les rutes pensant amb la panxa. El pecat de gola no sé si mou muntanyes però en el nostre cas mou pedals. Algú va donar la brillant idea gastronòmica d'anar a menjar coquetes a Agost i... "Xe, vinga, anem...!"

Fred i gel des de Petrer cap al Palomaret -la rambla de l'Almadrava estava gelada per on corria l'aigua!- i "eterna primavera" en la via verda cap a Agost. Tanta calor feia que vam vore miratges ("espejismos", traduït a la llengua de Garcilaso de la Vega): primer ens va paréixer vore un grup de bons amics en bicicletes EEEEEEEEEEEEElèctriques -no deurien ser ells perquè ni pararen per a parlar amb mosatros-, després vam trobar una serp gegant (i encara no mos havien pres cap "xupito", compte)...

Total, que abans de les 10:30 h. estàvem esmorzant coquetes d'Agost mentre preníem el bon sol de l'Alacantí com si fórem fardatxos. La vida sacrificada del ciclista globero!

Acabat l'esmorzaret entre cocacoles, cerveses, cafés, carajillos i xupitos, vam decidir passejar per la nostra comarca i tirar cap a Orito. I allí, sorgí l'antull, això que diuen "antojo": "Vull anar al bou del Portitxol!".

I VAJA SI VAM ANAR! 

I MENUDA SESSIÓ DE FOTOS 

QUE VAM FER!

Algú li tocà els collons i tot al bou...

Altres posaren distància...

LA FOTO DE GRUP OFICIAL

(amb ciclista al fons)

 I la foto de: "On es Wally-Tórtora?"

Després: Montfort, Novelda, riu Vinalopó i... a Elda i a Petrer. Dissabte que ve, més. Igual ens portem capa, capot, montera i estoc i baixem a torejar-lo... En els Tórtora tot és possible.

NI PLUJA, NI FRED I A CATÍ: AMB POQUETA NEU, AI!

Hui, els dubtes per la pluja, el fred i les ganes de vore i xafar neu han condicionat l'eixida. Només n'hem sigut quatre, de tórtores.

Finalment no s'ha complit cap pronòstic: ni ha plogut -bé-, ni ha fet fred -bé- ni hem xafat neu a Catí, malament. 

Tot i això, l'eixida ha estat bonica, tant pels paisatges -pujar a Catí no decep mai- com per l'esforç i l'aventura (amb alguna caiguda i desperfecte mecànic sense gran importància, per sort!)

Un paisatge de núvols capritxosos, fang i una miqueta de neu han marcat el final de l'ascens i els primer quilòmetres de la tornada.

La neu estava lluny: a la Cresteria, a l'Empenyador, al portell de Catí, al Carrascalet, a l'alt de Guisop... Poqueta, quasi un enfarinament. L'aigua i les temperatures relativament altes han acabat amb la neu del clot de Catí.

Missió complida i a esmorzar a Petrer. Per cert, molts cotxes en el camí asfaltat, tan en l'ascens com en el descens.

L'esmorzar petrerí ha tingut un puntet d'estrany: pel Trosset hem baixat a les cases del Riu i des d'allí, per la canal de Ferro, amb ascens exigent, cap a la partida del Ginebre. Efectivament, hem estrenat el reobert restaurant de la partida petrerina. Un bon esmorzar a pressupost tancat -amb molts tortoreros de "paisà"- que, pel que hem pogut vore, té prou èxit. Molts començals esmorzant, massa per al temps que corren, però...

Xe, a la setmana que ve més...