FUGINT DEL FRED, BUSCANT LA COCA I AL·LUCINANT AMB EL BOU

Els Tórtora planifiquem les rutes pensant amb la panxa. El pecat de gola no sé si mou muntanyes però en el nostre cas mou pedals. Algú va donar la brillant idea gastronòmica d'anar a menjar coquetes a Agost i... "Xe, vinga, anem...!"

Fred i gel des de Petrer cap al Palomaret -la rambla de l'Almadrava estava gelada per on corria l'aigua!- i "eterna primavera" en la via verda cap a Agost. Tanta calor feia que vam vore miratges ("espejismos", traduït a la llengua de Garcilaso de la Vega): primer ens va paréixer vore un grup de bons amics en bicicletes EEEEEEEEEEEEElèctriques -no deurien ser ells perquè ni pararen per a parlar amb mosatros-, després vam trobar una serp gegant (i encara no mos havien pres cap "xupito", compte)...

Total, que abans de les 10:30 h. estàvem esmorzant coquetes d'Agost mentre preníem el bon sol de l'Alacantí com si fórem fardatxos. La vida sacrificada del ciclista globero!

Acabat l'esmorzaret entre cocacoles, cerveses, cafés, carajillos i xupitos, vam decidir passejar per la nostra comarca i tirar cap a Orito. I allí, sorgí l'antull, això que diuen "antojo": "Vull anar al bou del Portitxol!".

I VAJA SI VAM ANAR! 

I MENUDA SESSIÓ DE FOTOS 

QUE VAM FER!

Algú li tocà els collons i tot al bou...

Altres posaren distància...

LA FOTO DE GRUP OFICIAL

(amb ciclista al fons)

 I la foto de: "On es Wally-Tórtora?"

Després: Montfort, Novelda, riu Vinalopó i... a Elda i a Petrer. Dissabte que ve, més. Igual ens portem capa, capot, montera i estoc i baixem a torejar-lo... En els Tórtora tot és possible.