Hui, els dubtes per la pluja, el fred i les ganes de vore i xafar neu han condicionat l'eixida. Només n'hem sigut quatre, de tórtores.
Finalment no s'ha complit cap pronòstic: ni ha plogut -bé-, ni ha fet fred -bé- ni hem xafat neu a Catí, malament.
Tot i això, l'eixida ha estat bonica, tant pels paisatges -pujar a Catí no decep mai- com per l'esforç i l'aventura (amb alguna caiguda i desperfecte mecànic sense gran importància, per sort!)
Un paisatge de núvols capritxosos, fang i una miqueta de neu han marcat el final de l'ascens i els primer quilòmetres de la tornada.
La neu estava lluny: a la Cresteria, a l'Empenyador, al portell de Catí, al Carrascalet, a l'alt de Guisop... Poqueta, quasi un enfarinament. L'aigua i les temperatures relativament altes han acabat amb la neu del clot de Catí.
Missió complida i a esmorzar a Petrer. Per cert, molts cotxes en el camí asfaltat, tan en l'ascens com en el descens.
L'esmorzar petrerí ha tingut un puntet d'estrany: pel Trosset hem baixat a les cases del Riu i des d'allí, per la canal de Ferro, amb ascens exigent, cap a la partida del Ginebre. Efectivament, hem estrenat el reobert restaurant de la partida petrerina. Un bon esmorzar a pressupost tancat -amb molts tortoreros de "paisà"- que, pel que hem pogut vore, té prou èxit. Molts començals esmorzant, massa per al temps que corren, però...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada