Després d'un estiu de bambar en grupets reduïts, els Tórtora, encara en format de poca gent --les vacacions-- vam decidir repetir l'experiència que fa dos anys visqueren tres dels nostres: fer una Alpera - Alto de la Palomera - Alpera. Sis ens embarcàrem terra endins amb les cabres preparades.
La ruta, circular, arrancava del mateix poble d'Alpera (Castella-la Manxa) i discorria tant per terres manxegues com per terres valencianes (Ayora). Al principi picant suaument cap amunt i al final en amable descens, llevat dels últims deu avorrits quilòmetres de carretera, també de davallada. Al centre de la ruta, però, l'exigent escalada a l'Alto de la Palomera per àmplia pista forestal. Un total de 63 km. i un ascens de 809 a 1265 metres (460 m. més uns 100 m. més d'acumulat).
Per al primer tram vam comptar amb un guia de luxe que amb furgoneta de neutralització ens va portar per un bells paratges agrícoles, cada vegada més agrests, al peu de l'ascens a la Palomera. Gràcies, cavaller.
I ben prompte, amunt: primer alegrets i sense cap complicació, disfrutant de paisatge...
Foto va foto, foto ve: amb la colossal cornisa de la Palomera com a paisatge de fons...
Resolució àgil d'"apretons" muntanyencs...
--Eh, mirad bien, se ve el refugio, allí vamos ("Agarreu-vos els matxos")
I, per fi l'ascens dur: alguna rampeta important que ens va fer posar el peu en terra a més d'un...
--¡Ya os lo decía yo!
La "recta final" infernal, encara que no ho pareixia...
I, per fi, un darrere d'un altre, cansats --algun literalment esgotat-- ferem el cim. La foto en el vértex geodèsic va immortalitzar el moment gloriós.
I, vinga va, a gaudir de paisatges i entrepans per a recuperar forces...
Tornàrem en amable descens per pistes forestals. El sherpa del grup, ben viu, va trobar un camí que li havien indicat que va ser tot un luxe: evitàrem un bon tram de carretera, disfrutàrem d'un bonic paisatge entre rambla i vega agrícola i, el millor de tot, veneràrem un ginebre (enebro) gegantí, tot un prodigi de la natura.
Finalment, ai!, la carretera quan més picava el sol --el dia no va ser calorós--, quan més cansats estàvem i quan ens havíem quedat sense aigua!
La partida de Las Fuentes, va fer honor al seu nom i en la mateixa voreta de la carretera ens brindà el miracle hídric: un goig, un plaer, un org... Xe, increible!
I, tira-li, Martí: a Alpera. Bicicletes a les furgonetes, ablucions d'urgència i vinga al líquid (cervesa, aigua, coca-cola) i a reparar forces amb un bona picadeta i unes xulles amb creïlles i ous fregits. La carn de nota alta, compte. No va faltar l'herbero (ja veieu, ja internacionalitzat en terres manxegues). Paraula de gastrobike.
I des del ginebre, arbust/arbre monumental de la sorprenent Alpera: bon estiu a totes les nostres amables seguidores (els seguidors que s'apanyen com puguen). Au!
