Este càlid hivern ens l'hem passat entre celebracions i altres collonades i, de tant en tant, pedalàvem.
"La primavera ha venido y no sé por qué ha sido", cantava l'enorme Luis Mariano, i nosaltres amb la primavera, i després d'un divendres plujós, reinventàrem una ruta ja coneguda: l'Albufereta-la Vila.
Puntuals com britànics --amb Brexit o sense Brexit-- arrancàrem i, després de pegar-nos uns quants quilòmetres travessant urbanitzacions i perifèries de poblacions com Sant Joan i el Campello, encaràrem el secarral que picant cap amunt va cap a Busot. La part més divertida van ser el fang i els "xarcos".
Ben prompte entràvem a Busot per l'empinada carretereta i continuàrem cap amunt a buscar Aigües de Busot.
Ja a Aigües férem cap a Relleu i per un carretereta local encaràrem un descens que cada vegada ens aproximava més a la Marina Baixa. I allí teníem el totpoderós Puigcampana anunciant-nos l'arribada al seus dominis comarcals.
L'embassament del riu Amadorio ens anunciava inequivocament la proximitat de la Vila Joiosa.
I tirant cap avall en un tres i no res --i ben vigilats per un helicòpter-- entràrem envoltats pel perfum de la flor de taronger a la vila marinera.
Ja en la platja tocava esmorzar i vaja si vam esmorzar!
Amb la panxa plena, circuit urbà per cintes transportadores incloses: els nostres cosos no estaven per a esforços suprems. L'esmorzar havia resultat alegrement devastador.
"Piiii, piiii, pasajeros al tren!" i tots al trenet de la Marina i cap a l'Albufereta de nou. La jornada finalitzava feliçment.
Un dinar de tràmit, però absolutament divertit, va servir per arribar a les conclusions oportunes: "una eixida primaveral tan entretinguda com ben nutritiva".
