Al Xinorlet de Monòver des de Petrer per Camara i Salines

Dissabte 26 de setembre, Ens. tornem a trobar a l’Esplanada. Confirmem destinació: el Xinorlet de Monòver. Confirmem ruta: Torreta d’Elda, faldes i ombria de Camara, llacuna i collao de Salines, Toscar, Fondó, Manyar i Xinorlet; la tornada pel collao de Vitoriano, Monòver, antiga carretera d’Elda a Monòver, Tafalera i Petrer.

Hui en som huit. Incidents: començar pujar no senta gens bé als nostres cossos, en canvi, la baixadeta per l’ombria de Camara fins a arribar a la llacuna de Salines, per on planegen, anima tant el personal que un continget del grup s’escapa i es perd. Cal localitzar-los tirant mà del mòbil. Per la carretera trobem en una vinya una màquina veremadora treballant (meravelles de la teconologia).

Ja al Fondó, mentre que uns quants es dediquem a travessar “xarcos” i banyar-nos uns a altres com xiquets (tots somiem en què algú es caiga en un d’eixos enormes bassals que trobem enmig del camí, seria un descollone total) es perden tres ciclistes: dos d’ells arriben soletes al Xinorlet, un tercer decidix tornar-se’n a Petrer per Monòver (què anem a fer-li?). Finalment tots —menys un— esmorzem plàcidament al Xinorlet.

La tornada es ràpida i trepidant: una paradeta per a fer-nos la foto de la carrasca i… canya! Passada la Tafalera el grup es trenca entre presses i llavadors de màquines.

A la setmana que ve una altra. Esperem que acompanye el temps com hui.

Salut, bikers!

Una història urgent de la colla BTT-Tórtora de Petrer

La colla ciclista BTT-Tórtora de Petrer va començar amb l’estiu de 2009. Som gent molt diversa i que ens movem entre el di… alguns anys i els seixanta i tants anys. Tenim en comú que ens juntem a les huit del matí a la punta de l’Esplanada, al costat del quiosc de l’ONCE, muntem en bicicleta i allí mateix decidim on anem. Tot amb la intenció de passar un bon matí fent exercici, convivint, rient-nos, disfutant dels paisatges, esmorzant… i acabar tornant a casa, per ara, a migdia. Un migdia que va de les dotze a les tres.

Al principi ens costava posar-nos d’acord amb les rutes: no molt dures, divertides, que hi haguera on esmorzar. Alguns dels que formem part de la colla —globeros amb dilatada experiència— feiem de guies (a voltes més d’un assumíem este paper i havíem de discutir les alternatives de la ruta, cosa que continuem fent, per sort). No vos ocultaré que alguna que altra volta el grup s’ha trencat en dos trossets. Al final, però, ens hem tornat a juntar.

Altra dada d’interés va ser el nom: “Los mataos”, “Els de l’Esplanà”… No ens acabaven de convéncer del tot, veges tu. Com que en una de les primeres eixides estiuenques Antonio es troba una tórtora autòctona ferida i, com amant dels animals que és, se la va guardar a la butxaca del maillot per curar-la i tenir-la a casa, vam pensar que eixe seria un bon nom. Així tenim mascota —la tórtora està ben sana—, història per a contar, nom que ens vincula amb la naturalesa i tot un símbol per a nostre projecte “biker”, acabar volant amb les nostres “cabres”. Així que el nom pareix ser que va prenent forma.

Quines van ser les nostres primeres rutes? Començaré per explicar que no hem fallat ni un sol dissabte. En alguns casos hem superat la dotzena de “bikers” i en el dissabte més minoritari vam ser només un parell. No està mal, tenint en compte que tres en són multitud. En nomenaré alguna de les rutetes, me n’oblidaré tambe d’alguna, segur: Salines pel Plano i tornada per les cases de Camara; el Plano anant per la finca de la Torre; la Mola de Novelda pel Col·legials i tornant pel riu; el collao de Vitoriano anant a Monòver pel cementeri nou d’Elda; las Virtudes de Villena; Salines anant per l’ombria de Camara i tornant pel Plano; Caprala, l’Avaiol i la casa del Pastor de la casa de Castalla; l’Avaiol, Caprala i tornada pel camí dels Valencians… Totes, totes han tingut el seu esmorzaret a mitjan ruta, o al final. Problemes? alguna punxada i d’altres petites avaries; baixades de… bicicleta perquè el terreny, massa empinat o amb moltes pedres, es posava difícil; caigudes lleus i una caiguda important —amb casc abonyegat— que, per sort, no va tenir conseqüències greus: el cos del company una miqueta adolorit.

Ara ja estem en marxa. Comença la tardor, l’entretemps, una època extraordinària per a fer rutes llargues sense tenir por a la calor (les altes temperatures estiuenques són matadores). Si alguna cosa ens pot impedir fer bones eixides és la pluja i el vent —verdaders enemics dels ciclistes—, més avant pot ser el fred intens. Però això fins a l’hivern no serà un problema, i amb la roba adequada tampoc.

Total, que ara ja no ens para ningú. Tenim alguns projectes per anar materialitzant, però sense presses: Eixides fora de l’entorn comarcal, que en obligarien a transportar les bicicletes i trobar un bon espónsor que ens uniforme. Al temps…

Mentrestant… BTT – Tórtora de Petrer tots els dissabtes i des de l’Esplanà corre que vola.

Salut i bones rutes!!

Els BTT-Tórtora pugem a Catí des de l'Esplanà de Petrer

Portem tot l'estiu eixint, però mentre preparem la crònica de "the long, long summer", us conte que hui, per fi, hem encarat les nostre benvolgudes costeres. Una de les més molongues eixides del terme municipal de Petrer: la pujada a Catí per l'ermita. Què bonic que estava el paisatge! Una setmana de pluja ha preparat la gloriosa primavera d'hivern que ens espera.

De bon matí, amb fresqueta, hem encetat la pujada: Guirnei, Barxell, Pepiosa, barranc Fort, Puça pel molí de la Reixa, Foia Falsa, l'Algurrama, Pantanet, Calafate, ermita, hotel i cap a baix en divertit descens. La pujada ja ens ha costat bons esforços!

Després, rentada de bicicletes --els aseats del grups-- i un esmorzar de repica'm el colze. Conill amb allets, amb tomatat, truita de creïlla, pebreretes de Padró, llonganisses, tomates trossejades i molta cervesa, molta... cafenets i poliols, licorets i dòmino. Huit "tortoreros" que ho hem passat la mar de bé en un matí que anunciava la tardor del 2009: una brillant primavera hivernal que promet eixides ciclistes "pa cagar-se".

BTT- Tórtora de de Petrer

BTT-Tórtora de Petrer és una colla de bicicleta de muntanya i camins veïnals que exigix als seus membres sers uns "globeros impenitents", no tenir cap afany competitiu, pren-se les eixides amb filosofia, saber que els esmorzars són la part més important de tota eixida, riure's de tot el que passa, tornar a casa com siga, dur la màquina que els vinga de gust, vestir amb l'equipació que trobem més a mà (mentre ens arrriba un espónsor potent) i passar-s'ho de puta mare pedalant.

Per si algú no sap que és un globero:

http://www.amigosdelciclismo.com/articulos/globero.asp