dissabte, 21 de desembre del 2019

LA NADALENCA A L'AVET DELS XAPARRALS

 Eixida amb pocs efectius però simbòlica: al xiprer dels Xaparrals que va voler ser AVET.

 Les fotos de rigor i després cap al poble: uns per la directa i altres per la cara nord del Sit (bufff!)

 Això sí, l'esmorzar al poble no s'ha perdonat. Au!

diumenge, 1 de desembre del 2019

LA SERRA DE MARIOLA EN UN ESPECTACULAR DISSABTE DE LA PRIMAVERA D'HIVERN


Portàvem vint mesos sense mariolejar, sense fer la serra de Mariola. I això era imperdonable.

La Cava Arquejada i un ampli ventall de plaers paisatgístics i ciclistes ens cridaven. No podíem acabar l'any sense fer una circular Banyeres-Cava Arquejada-Agres-Banyeres. 
 Un bon escalfament pujant cap al mític cementeri de Banyeres de Mariola, el poble de les mil costeres, i a disfrutar de la serra de Mariola en un majestuós dissabte de finals de novembre: un gran dia de la bella primavera d'hivern!
 Rodades suaus i encisadores...


Camins que ens mostraven un riu de núvols encaixat en les valls muntanyenques de l'Alcoià mariolenc...
 Llebres que s'oferien en sacrifi itinerant per a honor nostre i plaer dels paladars exquisits en forma de futura gaspatxada...

 Antics castells medievals en plena ruta...

 I el primer descans, a la vora de la font de la Mariola prenent forces per al gran esforç que ens esperava fins a la Cava Arquejada, ben a prop del cim: el Montcabrer.



 I arribaren les dures rampes: molta poderosa pedalada, alenar de pulmons en asfíxia i amables fluids elèctrics, per als privilegiats, ens apropàvem a la meta.

 No va faltar la punxada inevitable que va donar lloc a tot un debat entorn a les 26, 27,5 o 29 polzades. Coses de la tecnologia BTT.

I per fi...
LA CAVA ARQUEJADA

 Comença la festa gràfica...
















 I seguidament, el vertiginós descens: no patixen les cames, patixen els braços i es dispara l'adrenalina. 
 El costerut poble d'Agres ens dona una solejada benvinguda...
 La sempre poc ponderada Pensió Mariola ens servix un esmorzar de canonges i algú ho celebra pujant-se a l'olivera.
 Es fa tard. Toca agafar via verda i fer cap a Banyeres. El vago de tren de Bocairent ens espera. Sempre està esperant este tros de Xitxarra, mai no es posa en marxa. Així que som nosaltres els qui rematem la faena arribant a l'estació de Banyeres. I com que fem tard per aplegar a dinar, algú proposa de fer-ho a berenar. Molt bé, a berenar una bona xocolatada. I així rematem el somni mariolenc. Tot i que continuarà amb una bona gaspatxada. No renunciem a cap plaer. Per què ho hem de fer?

LA MÀGIA DEL POU DE NEU 
ENS CONVOCA PER A PRÒXIMES TEMPORADES 


dissabte, 19 d’octubre del 2019

AL REBOLLEDO: UNA DE PRIMAVERA D'HIVERN


Després d'un estiu amb "tórtores" poc actius o dispersos, la càlida primavera d'hivern ha començat a reunir-nos en eixides grupals prou completes.
 Alguns tantejos per l'entorn comarcal, amb conill fregit amb tomata i gatxamiga --dos plats gloriosos que parlen molt bé del to gastrobike de la banda--, i hem pegat el bot decididament cap a l'eixut secarral de l'Alacantí.

Ens ho hem muntat fent cap al Rebolledo: Col·legials, Orito, costereta de Sant Pasqual Bailon i devers a la urbanització golfera d'Alenda.


Passat el territori verd de la gespa, uns camins de terra ens ha dut sense grans problemes al Rebolledo en un plis plas. 

 I allí, al llogaret alacantí, vigilats per la serra de Fontcalent, hem fet "lo que nos gusta y lo que nos divierte". L'eloqüència de les imatges ho expliquen tot.
 Hem tornat per Montfort, Novelda i el riu Vinalopó, que sempre té algun tram especial.



I ara a seguir pensant-les i que no decaiga el gastrobike tortoreto!