Dissabte, 08:30 h. a l'Esplanada, "Que si el fred, que si el fred!"... "Vinga va, a buscar neu per les muntanyes"... Escepticisme: "no n'hi haurà"; indignació: "quina necessitat!"; aprovació: "bona idea!"... Però tots cap a Biar pel port.
I posats a l'aventura... L'aventurer del grup ens proposa no tocar fang i què millor que clavar-se per una rambla no-ciclable. En el seu pecat li va anar la penitència: no és igual carregar al muscle una alumini o una carboni que un ferro motoritzat. alegria, alegria!
Port de Biar amunt, cada volta més rodalets de neu i, hala, cap al Reconco! Compte, només on la neu ens donara joc estètic per a les fotos. Ni el temps de què disposàvem, ni la fameta que començàvem a notar donaven per a més...
Però, xe, ho vam disfrutarrrrrr....
Fins i tot en la ruta ens vam trobar amb un bon amic que ascendia a colp de botes i bastó.
El bocata esperava a Biar, no on sempre --que estava petat-- sinó al Poliesportiu, on també s'esmorza raonablement bé, tot i que el servici va ser fluixet (la xiqueta necessitava canviar l'orxata que corria per les seues venes per sang de jove impetuosa i espavilada, però...)
I a casa, en trepidant i diabòlica tornada. No hi ha manera de fer-li un homenatge a "Verano azul".
ENGUANY, HEM XAFAT NEU
DE LA BONA!
