Ja, ja havíem estat, però les presses per tornar a Asp a esmorzar no vam permetre fer el reportatge fotogràfic. I el PANTÀ o EMBASSAMENT D'ELX se'l mereix. Nosaltres, els Tórtores, els em mereixem sempre, qui ho nega?
Arribats a Asp ens encaixàrem a l'ampli llit del riu pels Algezares (Algepsars, en valencià) i disfrutàrem del riu de carrissos o senills: un bosc de que cobrix tot el Vinalopó.
Va haver un punt que els travessàrem i passàrem per un fràgil pontet de fusta.
Retornats al camí, un divertit tobogan de baixades, pujades, asfalt, terra i despists en algun encreuament de camins, després de de baixar una important costera arribàrem al paratge elxà: bonic, francament bonic.
Abans, però, esmorzàrem de "bocata" ("¡pa haber-se matao!", tractant-se del gastrobike-Tórtora) en una penyeta estratègica. Compte, no va faltar el "carajillo". Els rituals són els rituals!
Despés, vinga, a fer turisme per l'entorn...
També va haver algun moment per a la vida contemplativa...
I el retorn? Ai, el retorn. Ja vos l'explicarà un altre dia la meua maneta dreta: no puc amb la dreta...
Eixà, però, és una altra història. Una bona dutxa i un ibuprofeno ho arreglaren tot. Som mountainbikers, som d'altra pasta. Cuideu-vos!
