dissabte, 21 de desembre del 2019

LA NADALENCA A L'AVET DELS XAPARRALS

 Eixida amb pocs efectius però simbòlica: al xiprer dels Xaparrals que va voler ser AVET.

 Les fotos de rigor i després cap al poble: uns per la directa i altres per la cara nord del Sit (bufff!)

 Això sí, l'esmorzar al poble no s'ha perdonat. Au!

diumenge, 1 de desembre del 2019

LA SERRA DE MARIOLA EN UN ESPECTACULAR DISSABTE DE LA PRIMAVERA D'HIVERN


Portàvem vint mesos sense mariolejar, sense fer la serra de Mariola. I això era imperdonable.

La Cava Arquejada i un ampli ventall de plaers paisatgístics i ciclistes ens cridaven. No podíem acabar l'any sense fer una circular Banyeres-Cava Arquejada-Agres-Banyeres. 
 Un bon escalfament pujant cap al mític cementeri de Banyeres de Mariola, el poble de les mil costeres, i a disfrutar de la serra de Mariola en un majestuós dissabte de finals de novembre: un gran dia de la bella primavera d'hivern!
 Rodades suaus i encisadores...


Camins que ens mostraven un riu de núvols encaixat en les valls muntanyenques de l'Alcoià mariolenc...
 Llebres que s'oferien en sacrifi itinerant per a honor nostre i plaer dels paladars exquisits en forma de futura gaspatxada...

 Antics castells medievals en plena ruta...

 I el primer descans, a la vora de la font de la Mariola prenent forces per al gran esforç que ens esperava fins a la Cava Arquejada, ben a prop del cim: el Montcabrer.



 I arribaren les dures rampes: molta poderosa pedalada, alenar de pulmons en asfíxia i amables fluids elèctrics, per als privilegiats, ens apropàvem a la meta.

 No va faltar la punxada inevitable que va donar lloc a tot un debat entorn a les 26, 27,5 o 29 polzades. Coses de la tecnologia BTT.

I per fi...
LA CAVA ARQUEJADA

 Comença la festa gràfica...
















 I seguidament, el vertiginós descens: no patixen les cames, patixen els braços i es dispara l'adrenalina. 
 El costerut poble d'Agres ens dona una solejada benvinguda...
 La sempre poc ponderada Pensió Mariola ens servix un esmorzar de canonges i algú ho celebra pujant-se a l'olivera.
 Es fa tard. Toca agafar via verda i fer cap a Banyeres. El vago de tren de Bocairent ens espera. Sempre està esperant este tros de Xitxarra, mai no es posa en marxa. Així que som nosaltres els qui rematem la faena arribant a l'estació de Banyeres. I com que fem tard per aplegar a dinar, algú proposa de fer-ho a berenar. Molt bé, a berenar una bona xocolatada. I així rematem el somni mariolenc. Tot i que continuarà amb una bona gaspatxada. No renunciem a cap plaer. Per què ho hem de fer?

LA MÀGIA DEL POU DE NEU 
ENS CONVOCA PER A PRÒXIMES TEMPORADES