dimarts, 1 de maig del 2012

UN XINORLET SUAU I UNA ROMANERA AL REVÉS

 Fa dos dissabtes férem el Xinorlet: quatre pedalades per celebrar que havíem tornat sans, estalvis i feliços del primer tram del Camí de Sant Jaume.
 Dissabte passat férem la Romana de Tarafa al contrari de com la fem normalment: en la variació està el gust.









Vam anar la riu Vinalopó i pel pont del Sambo pujàrem a Monòver, d'allí al collao de l'Ametler i entràrem a la Romana entre el llavador i la Pinada de Baix. 

Encara vam tenir temps per visitar la monumental carrasca: la Carrasquera.

 Tornàrem per una exigent costera de terra i, buscant l'entretinguda sendeta, cap al collao de Vitoriano ("les cabres"). La resta ja és coneguda. A Elda, pel riu, fins a Cabeçarroba (barri de Sant Rafael) i d'allí, per Sant Bàrbera, a Sucre on tocava cervesa final.
Gràfic d'altitud: un puja que te puja

El plànol

CAMÍ DE SANT JAUME: RONCESVALLS-LLEÓ


Després d'un any d'entrenament, Dissabte de Glòria tres Tórtora-BTT, amb el suport d'un bon amic en furgoneta, pegàrem cap a Roncesvalls. Objectiu: encetar una setmana de Camí de Sant Jaume que culminaria en la ciutat intermitja del camí francés: Lleó. Diumenge de Pasqua vam començar l'aventura de completar 450 Km.
A Roncesvalls plou. És dissabte


Des de la posada observem la boira pirinenca

Arranquem, malgrat tot!

Una bella ruta pirinenca de boscos, rierols, sendes, poblets èuscars i trams d'asfalt obligats pel fang, ens porta al riu Arga. Seguim el curs pel magnífic parc fluvial i entrem a Pamplona on esmorzem pintxos i travessem la mani de l'Aberri Eguna.
A la vora de l'Arga

El dia abans visitàrem Pamplona

I després de Pamplona encarem l'Alto del Perdón, buff!!





 Eixim de Pamplona, fem l'Alto del Perdón amb pendents considerables i fang al final, i tranquil·lament ens deixem caure a Puente de la Reina.
La màgica i templària, pura redundància, Santa Maria d'Eunate

Relaxat al pont de Puente la Reina

La segona etapa arranca des del pont. L'eixida d'Euskal Herria i l'entrada al país espanyol de la Rioja, fins a Logronyo, va ser la més apacible climàticament: primavera amable al nord d'Espanya
A Iratxe, vi!

A Logronyo, calle del Laurel

Més Laurel: Xe, però no esteu fent el Camí!

La tercera etapa va començar fresqueta i va acabar, ja prop del castellà Belorado, amb una tempesta perfecta: vent, aigua i granís.
La neu, al fons

Ruta de pedres belles i venerables

Rodant constantment en pla

Ai, el Romànic

Comença el país castellà

La plaça arbrada de Belorado després de la pluja

Un bell retaule en la ruta

El pilot de l'imprescindible "cotxe granera"

La quarta jornada va ser la del fred: 0º. Castella és freda, inevitablement. diuen que també es plana, però l'alto de la Pedraja és la gloriosa i exigent excepció. Creuem els Montes de Oca, els llops no ens mengen, però el fred i el fang dels descens vol fer-se amb nosaltres. Un entrepà de bon llomello ho resol tot a Agés. Després, cap a Burgos...
Hem fet els 1.000 metres de la Pedraja i hem vist neu a la vora del camí

Un sentit record per als defensors de la legalitat denmocràtica de la II República

Després d'Agés, un petit obstacle

A la porta de San Juan de Ortega

Burgos la travessàrem al matí. Després va venir la pluja.

Ben rentats i dinats a Hontanas vam tornar a Burgos a passejar...

...i a berenar en una acollidora xocolateria Valor!

Eixim d'Hontanas a les huit del matí. Segueix fent fred i ens espera la desesperant Castella dels erms ("páramos"). Trencant eixa monotonia de les planures trobem el divertit Alto de Mostelares: un quilòmetres d'ascens a un percentatge del 12%. 
Abans de pujar l'Alto de Mostelares

Revisió mecànica

Un jove pelegrí francés a l'Alto

Castrojeriz des de l'Alto de Mostelares

Més Molstelares

El Canal de Castilla

De pont a pont

Dinant amb gana després d'acabar l'etapa més llarga i més plana

Ja relaxats a l'alberg de Terradillos de los Templarios

Visitant Sahagún

El pelegrí de Sahagún
 Des de Terradillos de los Templarios eixírem cap a Lleó. L'etapa era curta, però se'ns va fer llarga i penosa per les ganes d'acabar i pel molest tram final d'arribada a Lleó
Fent de turistes

La foto del fotògraf

Furtant-li el capell al senyor Gaudí

La monumental catedral gòtica lleonesa

Celebrant amb bons amics el primer tram

 Més de 400 quilòmetres, quasi 2.000 m, de desnivell en ascens acumulats, fred, pluja, granís, vent, solet, bons menjars, esforç, alegria, amistat, BON CAMÍ...
Tornant del Camí parem a Madrid: els amics ens "homenatgen" amb un extraordinari dinar

Un dinar amb bon vi i bones copes és capaç d'arrancar-nos el somriure

I ara somniant com a ciclopelegrins amb el tram
LLEÓ-SANT JAUME DE GALÍCIA