Després d'un any d'entrenament, Dissabte de Glòria tres Tórtora-BTT, amb el suport d'un bon amic en furgoneta, pegàrem cap a Roncesvalls. Objectiu: encetar una setmana de Camí de Sant Jaume que culminaria en la ciutat intermitja del camí francés: Lleó. Diumenge de Pasqua vam començar l'aventura de completar 450 Km.
 |
A Roncesvalls plou. És dissabte |
 |
Des de la posada observem la boira pirinenca |
 |
Arranquem, malgrat tot! |
Una bella ruta pirinenca de boscos, rierols, sendes, poblets èuscars i trams d'asfalt obligats pel fang, ens porta al riu Arga. Seguim el curs pel magnífic parc fluvial i entrem a Pamplona on esmorzem pintxos i travessem la mani de l'Aberri Eguna.
 |
A la vora de l'Arga |
 |
El dia abans visitàrem Pamplona |
 |
I després de Pamplona encarem l'Alto del Perdón, buff!! |
|
|
|
|
|
|
Eixim de Pamplona, fem l'Alto del Perdón amb pendents considerables i fang al final, i tranquil·lament ens deixem caure a Puente de la Reina.
 |
La màgica i templària, pura redundància, Santa Maria d'Eunate |
 |
Relaxat al pont de Puente la Reina |
La segona etapa arranca des del pont. L'eixida d'Euskal Herria i l'entrada al país espanyol de la Rioja, fins a Logronyo, va ser la més apacible climàticament: primavera amable al nord d'Espanya
 |
A Iratxe, vi! |
 |
A Logronyo, calle del Laurel |
 |
Més Laurel: Xe, però no esteu fent el Camí! |
La tercera etapa va començar fresqueta i va acabar, ja prop del castellà Belorado, amb una tempesta perfecta: vent, aigua i granís.
 |
La neu, al fons |
 |
Ruta de pedres belles i venerables |
 |
Rodant constantment en pla |
 |
Ai, el Romànic |
 |
Comença el país castellà |
 |
La plaça arbrada de Belorado després de la pluja |
 |
Un bell retaule en la ruta |
 |
El pilot de l'imprescindible "cotxe granera" |
La quarta jornada va ser la del fred: 0º. Castella és freda, inevitablement. diuen que també es plana, però l'alto de la Pedraja és la gloriosa i exigent excepció. Creuem els Montes de Oca, els llops no ens mengen, però el fred i el fang dels descens vol fer-se amb nosaltres. Un entrepà de bon llomello ho resol tot a Agés. Després, cap a Burgos...
 |
Hem fet els 1.000 metres de la Pedraja i hem vist neu a la vora del camí |
 |
Un sentit record per als defensors de la legalitat denmocràtica de la II República |
 |
Després d'Agés, un petit obstacle |
 |
A la porta de San Juan de Ortega |
 |
Burgos la travessàrem al matí. Després va venir la pluja. |
 |
Ben rentats i dinats a Hontanas vam tornar a Burgos a passejar... |
 |
...i a berenar en una acollidora xocolateria Valor! |
Eixim d'Hontanas a les huit del matí. Segueix fent fred i ens espera la desesperant Castella dels erms ("páramos"). Trencant eixa monotonia de les planures trobem el divertit Alto de Mostelares: un quilòmetres d'ascens a un percentatge del 12%.
 |
Abans de pujar l'Alto de Mostelares |
 |
Revisió mecànica |
 |
Un jove pelegrí francés a l'Alto |
 |
Castrojeriz des de l'Alto de Mostelares |
 |
Més Molstelares |
 |
El Canal de Castilla |
 |
De pont a pont |
 |
Dinant amb gana després d'acabar l'etapa més llarga i més plana |
 |
Ja relaxats a l'alberg de Terradillos de los Templarios |
 |
Visitant Sahagún |
 |
El pelegrí de Sahagún |
Des de Terradillos de los Templarios eixírem cap a Lleó. L'etapa era curta, però se'ns va fer llarga i penosa per les ganes d'acabar i pel molest tram final d'arribada a Lleó
 |
Fent de turistes |
 |
La foto del fotògraf |
 |
Furtant-li el capell al senyor Gaudí |
 |
La monumental catedral gòtica lleonesa |
 |
Celebrant amb bons amics el primer tram |
Més de 400 quilòmetres, quasi 2.000 m, de desnivell en ascens acumulats, fred, pluja, granís, vent, solet, bons menjars, esforç, alegria, amistat, BON CAMÍ...
 |
Tornant del Camí parem a Madrid: els amics ens "homenatgen" amb un extraordinari dinar |
 |
Un dinar amb bon vi i bones copes és capaç d'arrancar-nos el somriure |
I ara somniant com a ciclopelegrins amb el tram
LLEÓ-SANT JAUME DE GALÍCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada