Després d'un inici hivernal bambant, fent gastrobike i celebrant aniversaris de gent que fa molts i molt anys --ai!--, ens vam posar aventurers i ens vam dir "si ho vam fer a l'estiu, per què no ho fem a l'hivern?". A l'agost ens plantàrem al Maigmó per a esperar, animar i saludar "La Vuelta"; ara, a l'hivern, al Maigmó de nou a esperar, saludar i donar calor i ànims als valents de "La Volta"...
Era el dia de la gran etapa muntanyenca pel nostre estimat sud: muntanyes i més muntanyes --màgiques, adorable-- escalables a colp de pedal. I els ciclistes allí estaven...
I NOSALTRES TAMBÉ...
UNA MOSTRETA DEL QUE HAVIA SIGUT L'HIVERN TORTORER FINS ARA...
De Petrer al portell de Catí, sense parades i a bon ritme...
A Planisses, el mosset reparador de forces i escoltant en la llunyania com s'apropaven al Maigmó tiberut, agostí i petrerí els ciclistes de La Volta després haver fet més de 150 Km.
Ja en la costera, en el punt exacte on l'"esterrato criminal" torna a ser asfalt per a esdevenir una primer paret inaugural de l'últim i duríssim quilòmetre, ens plantàrem els Tórtora lluint jaqueta i mascareta amb el màgic i celestial Maigmó fent de decorat èpic de la superproducció pedalada.
I arribaren el herois: un darrere de l'altre, patint, trencats, deixant-ho tot...
Són grans, molt grans: nosaltres ho sabem i ho celebrem aplaudint amb força i animant-los amb coratge: ni raquetes ni pilotes ni punyetes! cames i pedals! Ells són els fills dels déus i dels mortals, per això pujaven a l'Olimp del Maigmonet...
I ara la tornada: fent-se de nit
i satisfets per la gran jornada
LLARGA VIDA A LA VOLTA
AL PAÍS VALENCIÀ!
