divendres, 29 d’abril del 2011

MESSI, EL FAR I EL RIUS ALTEANS

Ja sabem que no és la "Rendición de Breda" --o sí?--, però és una obra d'art. El llenç? la gespa eixuta i llarga del Bernabeu; els figurants? Ramos "Revientacopas", Albiol "Xafotó", Marcelo "Matador"i San Casillas; els espectadors? l'emprenyada afició lletosa; l'artiste? MESSI/DÉU. En fi, així, celestialment, acabava una jornada de dimecres pasqüer absolutament gloriosa.
Unes hores abans...
Un tortorer i dos bons amics encetaven un suau ascens al far de l'Albir. Vistes indescriptibles (mireu les fotos i au!). Amable davallada. Passejada alteana i inici de l'ascens pels rius Algar i Gualdalest.
















Un camí que, sense ser pendent, presentava alguna dificultat trialera --vam circular per dins del barranc amb aigua durant una estona-- i una oferta paisatgística de riu mediterrani civilitzat absolutament admirable: canyars, taronges i flaire a tarongina, nispolers, aigua neta, "judies" voladores, muntanyes pinoses i més i més... Així fins arribar al pont de Guadalest, a sis quilòmetres de la paret del pantà. Un goig!


Allí, en un restaurant de la terra, i amb la companyia d'un altre bon amic arribat amb cotxe, ens férem un dinar com cal: olleta de forment picat, bona carn i millor vi.



Després, tiràrem cap a Gines, on gaudírem de l'amable paisatge d'aquella raconada de la Marina Baixa i ens férem un cafenet en animada tertúlia.


Davallada trepidant cap a Altea: la mar, altra vegada la mar, i cotxet i a casa, que ens esperava un Madrid, 0 - Barça, 2, absolutament delirant: gladiadors sense escrúpols contra artistes de la randa futbolística. Sol passar. I va passar, a vegades passa, "el bé va apallissar el mal". Va ser "un dia com els massatges que anucien el periòdics: plaer compartit amb final feliç!"

Vam tenir l'obra d'art de Messi i el costat fosc de la força: Mou, però esta ja és una altra història...

dilluns, 25 d’abril del 2011

SETMANA SANTOPASQÜERA I BICICLETERA

Mentre que arriba un temps d'aventures ciclistes més suggestives, els BTT-Tórtora, hem aprofitat l'emboirada i plujosa Setmana Santa i pasqüera per marcar-nos unes rutetes de manteniment. Ja sabeu: bon ritme de ciclada, bons esmorzars, paisatges i, fins i tot, dinaret.
Dijous Sant ferem una eixida a Salines tranquil·leta, tot evitant el fang. Divendres, descansàrem, massa passió. Dissabte --sempre dissabte!-- anàrem a Santa Eulàlia pel Plano i faldejant les penyes de Cabrera, on el fang ens va saludar efusivament. Sense problemes.

Els paisatges i el bon ritme de pedalada ho van solucionar tot. Diumenge la vam fer llarga amb una miqueta de trampa: Petrer - El Fondó de les Neus - La Romaneta. Va valdre, però, la pena.




Les pinoses muntanyes del voltant de la Safra, l'intrepida pedalada cap al Fondó de les Neus i el bon esmorzaret en aquell poblet de les Valls, acompanyats dels acords de pasdobles i música porcessional en viu i en directe, amb alguna senyora amb mantilla, van compensar la moderada rodada ciclista.




L'arribada a la Romaneta ens va oferir bells paisatges, com l'embassament que ens va evocar una veritable llacuna. El ramat de bous i vaques braves va ser un altre espectacle per a narrar.







I per finalizar, un bon "arròs, conill i caragols" del Risca, envoltats d'amic i amigues en un envejable ambient monero, malgrat la pluja i l'oratge intempestiu, va arredonir la jornada que tancava un periple ciclista encetat allà pel Dijous Sant. Mel de catel!





dissabte, 2 d’abril del 2011

DE NOU, LA JUMILLANA

En un esplèndid dia de primavera, els "Tórtora" vam fer de nou "La Jumillana". Feia una miqueta de vent, hi havia una lleugera boira en algun tram, ens esperaven uns gaspatxos i teníem llebre per a perseguir. Vinga...
Darrere la llebre, férem cap a Xinorla, el Fondonet, Úbeda, el cuco --on esmorzàrem--, ens ficarem per la carretereta que va cap a Jumella, pujàrem amb un cert esforç el portitxolet i, després, planejant i davallant, cap a Jumella...

Destinació: el castell. En curta i exigent ascensió ens plantàrem a les portes del castell: visita obligada, precioses vistes, una bella i robusta edificació, les obligades fotos i una merescuda primera cerveseta (amb faves i bacallà).



Després, cap al poble per la rampa de descens més imaginablement bèstia: una ziga-zaga que exigia de la perícia tècnica. No problem!

Ja al poble, segona cerveseta i, per fi, la llebre: va passar de llarg, només va ser un somni... Els gaspatxos, el bon vi i el viatge de tornada en condicions infames --per a alguns-- remataren la faena.

MOMENT DE CAPITULACIÓ DEL CASTELL
DE JUMELLA A LES FORCES D'OCUPACIÓ
DE LA TÓRTORA DE PETRER