Ja sabem que no és la "Rendición de Breda" --o sí?--, però és una obra d'art. El llenç? la gespa eixuta i llarga del Bernabeu; els figurants? Ramos "Revientacopas", Albiol "Xafotó", Marcelo "Matador"i San Casillas; els espectadors? l'emprenyada afició lletosa; l'artiste? MESSI/DÉU. En fi, així, celestialment, acabava una jornada de dimecres pasqüer absolutament gloriosa. Unes hores abans...
Un tortorer i dos bons amics encetaven un suau ascens al far de l'Albir. Vistes indescriptibles (mireu les fotos i au!). Amable davallada. Passejada alteana i inici de l'ascens pels rius Algar i Gualdalest.
Un camí que, sense ser pendent, presentava alguna dificultat trialera --vam circular per dins del barranc amb aigua durant una estona-- i una oferta paisatgística de riu mediterrani civilitzat absolutament admirable: canyars, taronges i flaire a tarongina, nispolers, aigua neta, "judies" voladores, muntanyes pinoses i més i més... Així fins arribar al pont de Guadalest, a sis quilòmetres de la paret del pantà. Un goig!
Allí, en un restaurant de la terra, i amb la companyia d'un altre bon amic arribat amb cotxe, ens férem un dinar com cal: olleta de forment picat, bona carn i millor vi.
Després, tiràrem cap a Gines, on gaudírem de l'amable paisatge d'aquella raconada de la Marina Baixa i ens férem un cafenet en animada tertúlia.
Davallada trepidant cap a Altea: la mar, altra vegada la mar, i cotxet i a casa, que ens esperava un Madrid, 0 - Barça, 2, absolutament delirant: gladiadors sense escrúpols contra artistes de la randa futbolística. Sol passar. I va passar, a vegades passa, "el bé va apallissar el mal". Va ser "un dia com els massatges que anucien el periòdics: plaer compartit amb final feliç!"Vam tenir l'obra d'art de Messi i el costat fosc de la força: Mou, però esta ja és una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada