ADÉU 2016 DES DE L'ERMITA DE SANT PASQUAL

Desde la ermita de San Pascual Bailón, con la subida de su “costarrón”.  Esperemos que 2017 sea un año que nos aporte grandes momentos bicicleteros.

Una mañana fresca, pero luminosa, a través de nuestro paisaje hasta ver el mar al fondo. Estupenda jornada con almuerzo ancestral de migas con uva, tomate con capellán y pan ácimo. El año que viene más y mejor.

 

 

 I com que és temps de felicitacions aquí teniu la que ens evoca aquella magnífica primavera de 2013 en què uns quants tortoreros vam fer el Camí de Sant Jaume...

 L'HOSTAL ALFONSO, de Santiago de Compostela, ens desitja Bon Nadal en la bella llengua de Rosalia de Castro:

NADAL 2016

Pecha os ollos, pensa en todo aquilo que che fixo sorrir neste ano que remata e esquecete do resto ... ogallá eses sorrisos se multipliquen no 2017.

Moitas grazas pola tua confianza.

Desde o Hostal Alfonso desexamos-che unhas Felices Festas e moitos momentos inesquecibles para cada día do ano que está a piques de comezar.

Un bico.

NAVIDAD 2016

Cierra los ojos, piensa en todo lo bueno que te hizo sonreír este año que termina y olvídate de lo demás……..  ojalá esas sonrisas se te multipliquen en el 2017.Muchas gracias por vuestra confianza.Desde el Hostal Alfonso os deseamos unas Felices Fiestas y muchos momentos inolvidables para cada día del año que está por comenzar.Un beso.

EN LA PRIMAVERA D'HIVERN, LA III "VINALOPÓ & GASPATXOS"

 Tercer any de la clàssica "Vinalopó & Gaspatxos". Alguna novetat: eixida des del mateix poliesportiu de Castalla, torotorero que va canviar rodes per botes (Petrer-Castalla, a peu), alguns ciclistes que estrenaven la ruta i una agradable incorporació d'última hora al dinar.

 El barranc del Llop, zona ombria i humida, ens porta en exigent ascens, sobretot l'última tram amb cantals de consideració, a un mas ben solejat que ja està al costat de la carretera d'Alcoi-Banyeres.

 Per eixa carretera, en trepidant i còmode descens, entrem al naixement del Vinalopó on, després de trobar-nos amb les restes arquitectòniques de la fàbrica de paper...

 ...baixem al llit del riu i drisfrutem: un paisatge de primavera d'hivern, o tardor, esplèndid.

 A la vora del riu, envoltats del magnífic entorn tardoral i acariciats per un solet impagable, sense miqueta d'aire, fem l'esmorzar d'urgència --cosa poc comú en els tórtores-- en animada conversa i imparable sessió fotogràfica.

 Ací teniu un bell poema de tardor, otoño, del nostre enorme andalús de Castella:

 

AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO

 

Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.

 Una altra volta damunt les cabres i cap a Biar per la serra d'este mateix nom. Deixem Banyeres a la nostra dreta. Només en un moment de la ruta veiem el seu imponent castell per un colladet.

 Biar: castell, costera i santuari: des d'allí al port i, en descens, primer, i planejada després, cap a Castalla...

 Toca dutxa, dinar, beure i riure...

 I com que es vesprada futbolera --Barça - R. Madrid-- rematem la festa amb whiskys, gins tònis i ensaimades de crema i nata al cuartelillo del Bravos, de Petrer: cantant i plorant gols, segons les passions/aficions de cada un.

Au, a pensar-ne amb una altra: exigent, bonica i gastrobike.  
Tórtora, for ever!