diumenge, 4 de desembre del 2016

EN LA PRIMAVERA D'HIVERN, LA III "VINALOPÓ & GASPATXOS"

 Tercer any de la clàssica "Vinalopó & Gaspatxos". Alguna novetat: eixida des del mateix poliesportiu de Castalla, torotorero que va canviar rodes per botes (Petrer-Castalla, a peu), alguns ciclistes que estrenaven la ruta i una agradable incorporació d'última hora al dinar.

 El barranc del Llop, zona ombria i humida, ens porta en exigent ascens, sobretot l'última tram amb cantals de consideració, a un mas ben solejat que ja està al costat de la carretera d'Alcoi-Banyeres.







 Per eixa carretera, en trepidant i còmode descens, entrem al naixement del Vinalopó on, després de trobar-nos amb les restes arquitectòniques de la fàbrica de paper...

 ...baixem al llit del riu i drisfrutem: un paisatge de primavera d'hivern, o tardor, esplèndid.








 A la vora del riu, envoltats del magnífic entorn tardoral i acariciats per un solet impagable, sense miqueta d'aire, fem l'esmorzar d'urgència --cosa poc comú en els tórtores-- en animada conversa i imparable sessió fotogràfica.






 Ací teniu un bell poema de tardor, otoño, del nostre enorme andalús de Castella:
 
AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO
 
Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.
 Una altra volta damunt les cabres i cap a Biar per la serra d'este mateix nom. Deixem Banyeres a la nostra dreta. Només en un moment de la ruta veiem el seu imponent castell per un colladet.




 Biar: castell, costera i santuari: des d'allí al port i, en descens, primer, i planejada després, cap a Castalla...



 Toca dutxa, dinar, beure i riure...
 I com que es vesprada futbolera --Barça - R. Madrid-- rematem la festa amb whiskys, gins tònis i ensaimades de crema i nata al cuartelillo del Bravos, de Petrer: cantant i plorant gols, segons les passions/aficions de cada un.

Au, a pensar-ne amb una altra: exigent, bonica i gastrobike.  
Tórtora, for ever!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada