EN LA PRIMAVERA D'HIVERN, LA III "VINALOPÓ & GASPATXOS"

 Tercer any de la clàssica "Vinalopó & Gaspatxos". Alguna novetat: eixida des del mateix poliesportiu de Castalla, torotorero que va canviar rodes per botes (Petrer-Castalla, a peu), alguns ciclistes que estrenaven la ruta i una agradable incorporació d'última hora al dinar.

 El barranc del Llop, zona ombria i humida, ens porta en exigent ascens, sobretot l'última tram amb cantals de consideració, a un mas ben solejat que ja està al costat de la carretera d'Alcoi-Banyeres.

 Per eixa carretera, en trepidant i còmode descens, entrem al naixement del Vinalopó on, després de trobar-nos amb les restes arquitectòniques de la fàbrica de paper...

 ...baixem al llit del riu i drisfrutem: un paisatge de primavera d'hivern, o tardor, esplèndid.

 A la vora del riu, envoltats del magnífic entorn tardoral i acariciats per un solet impagable, sense miqueta d'aire, fem l'esmorzar d'urgència --cosa poc comú en els tórtores-- en animada conversa i imparable sessió fotogràfica.

 Ací teniu un bell poema de tardor, otoño, del nostre enorme andalús de Castella:

 

AMANECER DE OTOÑO - ANTONIO MACHADO

 

Una larga carretera
entre grises peñascales,
y alguna humilde pradera
donde pacen negros toros.
Zarzas, malezas, jarales.
Está la tierra mojada
por las gotas del rocío,
y la alameda dorada,
hacia la curva del río.
Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor;
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos,
caminando un cazador.

 Una altra volta damunt les cabres i cap a Biar per la serra d'este mateix nom. Deixem Banyeres a la nostra dreta. Només en un moment de la ruta veiem el seu imponent castell per un colladet.

 Biar: castell, costera i santuari: des d'allí al port i, en descens, primer, i planejada després, cap a Castalla...

 Toca dutxa, dinar, beure i riure...

 I com que es vesprada futbolera --Barça - R. Madrid-- rematem la festa amb whiskys, gins tònis i ensaimades de crema i nata al cuartelillo del Bravos, de Petrer: cantant i plorant gols, segons les passions/aficions de cada un.

Au, a pensar-ne amb una altra: exigent, bonica i gastrobike.  
Tórtora, for ever!

AL XINORLET PER CAMARA PASSANT PER FONTANARS

Feia temps que els Tórtora no apareixien pel bloc. No, no és que hem desparegut. En som pocs, seguim sense parar i, està lleig dir-ho, però cada volta són més bons. En realitat aquella tímida tórtora de fa un any i mig s'ha convertit en una "tórtora brava", quasi un gavilà. Seguim, però, sent fidels als principis globeros: bon esmorzars, riure'ns dels competidors i fer el que és raonable fer al ritme adequat (tu ja m'entens!).

En este bell dia de tardor --tota una primavera d'hivern-- i acompanyats dels fresquet matinal i les vinyes despintant-se i abandonant l'ufanós verd per un ocre a cavall entre els rojos, marrons i grocs --un espectacle de colors!-- hem fet cap al Xinorlet però sense concessions a la comoditat: la Torreta, Camara --preciosa ombria-,...

...la llacuna de Salines, Fontanars, finca de Garrinxo, la Boticària, Derramador, pla Manyar i Xinorlet.

Un bon esmorzar al bar de "L'escola", absolutament recomanable pel lloc, les viandes i el preu. Caldrà repetir. El regrés per les Cases del Senyor, el collao de Vitoriano, Monòver i Elda en un migdia esplèndid. La Tortora brava està en plena forma!

Els BTT-Tórtora pugem a Catí des de l'Esplanà de Petrer

Portem tot l'estiu eixint, però mentre preparem la crònica de "the long, long summer", us conte que hui, per fi, hem encarat les nostre benvolgudes costeres. Una de les més molongues eixides del terme municipal de Petrer: la pujada a Catí per l'ermita. Què bonic que estava el paisatge! Una setmana de pluja ha preparat la gloriosa primavera d'hivern que ens espera.

De bon matí, amb fresqueta, hem encetat la pujada: Guirnei, Barxell, Pepiosa, barranc Fort, Puça pel molí de la Reixa, Foia Falsa, l'Algurrama, Pantanet, Calafate, ermita, hotel i cap a baix en divertit descens. La pujada ja ens ha costat bons esforços!

Després, rentada de bicicletes --els aseats del grups-- i un esmorzar de repica'm el colze. Conill amb allets, amb tomatat, truita de creïlla, pebreretes de Padró, llonganisses, tomates trossejades i molta cervesa, molta... cafenets i poliols, licorets i dòmino. Huit "tortoreros" que ho hem passat la mar de bé en un matí que anunciava la tardor del 2009: una brillant primavera hivernal que promet eixides ciclistes "pa cagar-se".