Una gran jornada bicicletera. Tranquil·la, relaxada i globera, però gran. Eixírem des de la devastada estació ferroviària d'Alcoi. Després de comprovar que no hi cap indicació per a la via verda de l'antic tren "Xitxarra"--"Això no ho paga ningú!"-- vam tractar de trobar-la preguntat. Missió impossible. Calfàrem cames pel polígon de Cotes Baixes i finalment vam acabar en la carretera Alcoi-Cocentaina.
A la ciutat comtal la cosa es va apanyar una miqueta més. Un amable veí ens explicà el camí i, després de travessar el poble, trobàrem per fi la cobdiciada via verda. De seguida Muro. Estació de Muro. Baixadeta, pujadeta i cap a Beniarrés passant per Gaianes, dos bonics i acollidors poblets del Comtat. A Beniarrés vam fer el primer tunel. Sort que un biker previsor duia llum --"You are the sunset of my live"-- i ens va ensenyar el camí de la veritat.
Entrem al tros més agrest i atractiu. Ens acostem a l'Orxa faldejant el Benicadell. Ben prompte trobem el castell de Perputxent. De seguida l'estació i... cap al poble, a esmorzar. A l'alberg de la BTT ens cruspim --quina parauleta!-- uns considerables entrepans amb adobadets i beguda de tota mena: de la infantil Coca-Cola a la viril cervesa. I és que hi ha hòmens, homenets i calamandúrrios, què hi farem?
Riures, somriures, refrescos, entrepans i bon rotllo per a encarar el que resta. Un esplendorós migdia per completar els trenta quilòmetres que ens falten fins al Grau de Gandia.
Entrem al Racó del Duc, el tram més bonic. Un "desparrame" paisatgístic. Rodar tranquil, fotos, tunels (en un els que no duíem llum ens vam "escagarrussiar" amb la desorientadora foscúria, quina por!).
I en un i altre racó de la ruta simpàtiques ciclistes que en orientaven perquè no en perderen. "Gràcies, senyora, molt amable!".
"Seguim-la, que ja arribem!". No perdeu de vista el triangle indicador.
Així, xino-xano, ascendírem a peus del circ de la Safor i des d'allí cap a Villalonga, des d'on, gràcies a uns ciclistes indígenes, arribàrem en un no res a la Gandia dels nostre clàssics. Per Ausiàs, per Joanot!
I després, el Grau. Les fotos entre ferros i, Hala, a la platja.
Vinga, a dinar i descansar. Celebrem els 70 Km absolutament "globeros" amb un bon arròs a la búlgara regat amb cervesa i bon vi. La tornada? Sobre logístiques i altres penars hi parlarem en altra ocasió. Ara celebrem la magnífica i irrepetible Alcoi-Gandia: Missió complida! I tant!
Per fi, una ruta de la que s'havia parlat molt, però per una raó o altra sempre era ajornada. Hui, amb bocates, bon oratge i ganes feiem cap a Catí per després baixar a l'estret d'Agost per la Foradà i d'allí, pel Palomaret i el Racó del Xolí, a Petrer travessant l'Alamadrava.
Pugem cap a Catí xino-xano, escalfant. En un no res som a l'ermita. Esmorzem a recés i tirem cap a l'estret d'Agost. En la trepidant baixada, una miqueta tècnica, trobem una colla de valents escaladors que la pugen! Ànim, bikers!
Ja al Palomaret gaudim d'un rodar tranquil i enmig d'ametlers en flor que, ben prompte es torna exigent de nou. Ara cap amunt: puja que te puja cap al Racó del Xoli i més amunt encara, fins trobar-nos en la davallada imparable des de la Venteta fins a Petrer, una davallada que ens durà a la merescuda cervesa. Una eixida de les que fa afició i una miqueta de múscul!
